18 XX Jornades Cooperativisme
Una visió global del nostre
finançament cooperatiu
E
l finançament ha estat sovint el punt feble de l’acció
cooperativa. Les institucions financeres convencionals,
amb la seva innata voluntat de no
assumir riscos i per tant de no ésser éticament mereixedores de
beneficis, veuen amb poc convenciment a unes empreses normalment de petit capital i sense
vinculacions accionarials amb
grans consorcis que les avalin. A
més a més, i per la seva pròpia
formalització jurídica, resulta impensable que aquest tipus d’empreses puguin acudir al mercat de
capitals Però, paradoxalment, és
precisament el lligam que entre el
capital i el treball assumeix el soci cooperativista, un dels elements que adjudica més solvència
Núm.
279
a la cooperativa, ja que condiciona la continuïtat de la feina del
treballador amb els resultats positius de l’activitat.
Caldrà doncs buscar noves formes
de finançament exterior que sovint
no pot oferir per ell sol el marge
beneficiari de la cooperativa. En
aquest cas ens trobem amb un
ventall ampli de possibilitats: des
de la generació de seccions de
crèdit de les cooperatives fins a les
societats de garanties recíproques i
des de les diferents modalitats de
la banca ètica fins a l’Institut Català de Finances, els diners es podran trobar. Tanmateix i per evitar
una permanent vulnerabilitat, seria
recomanable l’aparició de caixes
cooperatives fortes de l’estil de la
"Caja Laboral Popular" pertanyent
al complex cooperatiu de Mondragón a Euskadi i, complementariament, reivindicar davant de les
caixes d’estalvi la recuperació de
la seva preocupació social fundacional.
La darrera qüestió a examinar estarà lligada al fenòmen cooperatiu
de segon nivell per tal de saber de
quina manera les federacions de
cooperatives podrien exercir un
paper actiu en el repte del finançament i també a l’anàlisi d’experiències que en aquest sentit es
venen donant arreu del món.
Arcadi Oliveres
Professor d’Economia
aplicada de la UAB