Les nostres cooperatives 13
d’arquitectes, a Barcelona també hi
ha una altra a la seu del col·legi
d’aparelladors. A Sant Cugat del
Vallès hi ha una altra a l’Escola
Tècnica d’Arquitectura del Vallès.
La resta de botigues es troben a les
seus dels col·legis d’arquitectes de
Girona, Lleida, Manresa, Tarragona, Terrassa i Tortosa.
ció i l’urbanisme, l’interiorisme i el
disseny. Però també ha anat incorporant altres serveis, com ara de
papereria tècnica, informàtica aplicada i objectes de regal dissenyats
per arquitectes.
El nom que duu la cooperativa és
un homenatge a l’arquitecte mort
prematurament als 45 anys a causa
d’un accident de cotxe. Jordi Capell és conegut perquè va proposar la idea de crear una cooperativa de crèdit que mai es va arribar
a constituir. Capell era un home
compromès política i socialment i
després de morir tothom va estar
d’acord que calia posar el seu nom
al nou projecte. La cooperativa es
va crear per poder facilitar els productes i els serveis especialitzats
que requerien les professions d’arquitectura, el món de la construc-
La cooperativa, que té més de
14.000 socis i unes 80 persones
treballant, s’autofinancia amb les
aportacions i les compres dels socis. Per ser soci cal ser dissenyador, aparellador o arquitecte i fer
un pagament de 30 euros de quota
d’entrada. De tota manera, des de
fa un temps, la botiga s’ha obert al
públic, tot i que només els socis
gaudeixen dels descomptes. També cal tenir en compte els convenis que té subscrits amb les escoles d’arquitectura i disseny, així
com amb altres col·legis i associacions professionals.
La necessitat de cobrir
un buit important
en les assemblees dels arquitectes d’aquells anys.
Posteriorment, un grup va tirar endavant la idea de
crear una cooperativa de consum i, en record de la
memòria de Jordi Capell, li van posar el seu nom.
Vint-i-set anys després, què destacaria de la
trajectòria d’aquesta iniciativa cooperativista?
Que la cooperativa va acabar arrelant entre el col·lectiu d’arquitectes i que l’han anat fent seva. I això té
mèrit perquè a cada compra se’ls demana que facin
una aportació al capital social, i aquesta predisposició
la trobo admirable. També destacaria que ningú mai
hauria pensat que la cooperativa tindria una fama
mundial. Cada dia coneixem arquitectes de qualsevol
dels cinc continents que per qualsevol motiu arriben a
Barcelona i passen a veure i a comprar a la botiga perquè algú els ho ha recomanat. Estic convençut que
ningú imaginava aquesta dimensió internacional.
En què consisteix i quin significat té el projecte Eupalinos posat en funcionament fa
uns anys?
És una marca que es va crear per aplicar-la a diversos
Totes les persones que formen
part de la cooperativa aporten
l’1,5% de la compra al capital social si fan els pagaments mensualment. D’altra banda, l’empresa intenta obtenir l’excedent anual d’un
2% en el compte d’explotació, un
objectiu que resulta indispensable
per a la consolidació i l’expansió.
D’aquesta manera, la cooperativa
ha aconseguit uns fons propis que
actualment se situen en uns 2,7
milons d’euros.
La cooperativa compta amb més
de 35.000 productes i els serveis
que ofereix van des de la llibreria
d’arquitectura, ubanisme, construcció i disseny; a la papereria tècnica; productes d’informàtica i
comunicacions aplicats a l’arquitectura i la construcció, les còpies
de plànols, els plotejats, les enquadernacions, els objectes de disseny
i mobiliari dissenyats per arquitectes. Tots els serveis de la coopera-
projectes que volíem posar en funcionament.
Actualment és el nom de la capçalera de la revista que
enviem als socis, però, també el nom de la xarxa de
botigues que va més enllà de les nou botigues de
Catalunya. En les divereses trobades i reunions, molts
dels col·legis d’arquitectes de l’Estat es preguntaven
què podien fer plegats i va sorgir la idea de fer una
xarxa, més o menys franquiciada, que ara anomenem
Eupalinos.
Quin potencial té aquesta xarxa de botigues
especialitzades?
Potser estem davant d’una entitat de segon grau o
d’una plataforma cooperativista, això només el temps
ho dirà. Molts col·legis d’arquitectes, per no dir tots,
han vingut a la cooperativa Jordi Capell per veure
com és, com funciona i de quina manera podien
adaptar el projecte al seu col·legi. En un primer
moment vam pensar que podíem promoure la creació
de cooperatives independents, adaptades a la legislació de cadascuna de les comunitats autònomes, amb
l’objectiu de convergir d’alguna menera en una entitat de segon grau. Però hem ajornat aquesta idea que
sí que mantenim amb el col·legi de Múrcia.
Núm.
279