Cooperació Catalana 278 | Seite 4

Tornaveu Un parell de preguntes (que són tres) a Margarida González Betlinski (Barcelona, 1959), professora, directora de l’IES Joan Brossa de Barcelona (Guinardó) Què li resulta atractiu del cooperativisme? En aquests moments per mi és un món per redescobrir. Coneixia el cooperativisme històric emmarcat dins dels moviments socials de Catalunya i d’Espanya, sovint de caire revolucionari, que van desaparèixer amb la repressió franquista. Sabia que continuaven existint les cooperatives agràries, les de consum divers (incloent-hi les d’habitatge), les escolars... Ara, el que no coneixia és que actualment hi hagués tantes persones que segueixen implicades en el cooperativisme i que cerquen noves vies per adaptar-se a la situació econòmica i social. I és precisament això el que em resulta més atractiu, conèixer el cooperativisme de nou com a opció personal i col·lectiva, saber que hi ha moltes opcions que no passen per allò que coneixem com a “sistema”, que és possible fer la nostra feina, proveir-nos del que necessitem, organitzar el nostre lleure, etc. de manera compartida, solidària i autogestionada. Què et resulta molest del cooperativisme? Que hi hagi tan poca difusió de la feina que s’està fent i de les seves possibilitats, sobretot entre les persones joves. Què sap el jovent del cooperativisme? En general hi ha molt poca difusió, molt poc coneixement de què les coses es poden fer d’altres maneres, diferents a les que plantegen els models dominants a nivell econòmic, social, polític i cultural. A nivell d’ensenyament secundari en algunes matèries de batxillerat i de cicles formatius se’n parla, però gairebé sempre des d’un punt de vista d’empreses productores de béns i serveis, sempre des del punt de vista de funcionament legal, però no es donen altres visions, les de caire ideològic, les que plantegen el cooperativisme des d’un punt de vista alternatiu.