10 opinió
Un altre món és possible i
necessari
En l’editorial del núm. 275 de Cooperació Catalana
es fa ressò de l’article del nostre habitual col·laborador, el patró de la Fundació Roca i Galès, Santos
Hernández. El tema, L’aplec de Porto Alegre: per
cinquè any, una gran pancarta, Fòrum Social
Mundial Um Outro Mundo é Possivel. L’assistència
a l’aplec 150.000 persones i una gran personalitat
entre la multitud, Lula da Silva, primer ministre de
Brasil.
Lula da Silva quan va formar el primer govern va
designar ministre d’Agricultura a Roberto
Rodrigues. En diversos congressos de l’A.C.I. als
que assitirem amb la Núria Esteve, vam simpatitzar
amb en Rodrigues, i concretament al Congres de
Manchester de 1995, centenari de l’A.C.I., en
Rodrigues ens va posar en contacte amb el
President i Manager d’UNIMET do Brasil,
Confederaçao Nacional das Cooperativas Médicas.
Posteriorment Rodrigues va ser elegit President de
l’A.C.I. Això explica la política de “reformisme gradual” de Lula.
Però en aquesta edició de Porto Alegre, dins la
gran ovació que es va fer a Lula, també hi havia el
crit de traïdor. Però el més important com diu
Santos, és que un economista i organitzador del
Fòrum, Marcos Arruda, digui que Lula esta equivo-
cat. A l’editorial de Cooperació Catalana, som molt
els qui pensem que un altre món no sols és possible, sinó necessari. Quin és aquest món possible i
necessari? Els cooperativistes creiem que la cooperació, és l’únic camí per un món millor. Em
demano si els organitzadors del Fòrum, no encobreixen seguidors de polítiques caduques i fora de
context.
Repeteixo, només hi ha la cooperació que ens porti
a “un altre món possible i necessari” i aquest existeix. Tenim l’exemple, Finlàndia: un país petit, amb
moltes hores de nit, el 50% de la seva economia és
cooperativa, dues ètnies, dues llengües, el país de
pau i harmonia, no té pous de petroli, ni salts d’aigua. Vaino Tanner, president d’una cooperativa, és
el President de la República de Finlàndia. Un altre
exemple, Canadà: un país de gran extensió, conta
amb ministre de cooperatives, dues ètnies, varies
religions (vaig assistir a un casament a una església armènia); en un article publicat a Cooperació
Catalana, ja explicava perquè no hi ha gent en atur
El camí per un món millor no és Porto Alegre, és
Finlàndia i Canadà.
Benet Vigo
Patró de la Fundació Roca i Galès
L’esperit invisible del Japó
Molt visible quant a la mentalitat i respecte als altres
En el Pensem-hi del passat maig, en Santos
tració de diferents arts marcials. La perla de la
Hernández es queixava que en un Seminari fet a
xerrada, al meu parer, va ser l’explicació que al Japó
Barcelona, on hi havia traducció simultània en tres
quan una persona compleix 80 anys i és coneguda
idiomes (català, castellà i anglès) els que podent
en diferents llocs del país, se li atribueix el qualifi-
parlar català no ho feien “per respecte a no sé què”,
catiu de monument vivent. Això em va fer venir a la
i altres que podent seguir la traducció en la seva
memòria que quan l’Agrupació Gegantera de Tona
llengua es queixaven que “algú” parlés en català.
l’any 1988 anà convidada al Japó, el respecte que
Dins el Cicle de xerrades interculturals organit-
els japonesos tenien per les creences d’altres cultu-
zades per l’ACISI a la Sala d’Actes de la Fundació
res feia que ni s’atrevissin a tocar un fil dels
Roca i Galès, tingué lloc la sessió L’esperit invisible
gegants representats per la parella El Noi i La
del Japó a càrrec d’Àngel Ferrer i Casals, catedrà-
Montserrat: per ells era com si fossin uns tòtems.
tic emèrit de la Universitat de Kyoto.
El presentador, el conferenciant i la resta de la
taula varen emprar només el català. La sala plena
La diferència de la cultura japonesa amb altres
rau en què el seu respecte a tota cultura i diferència no és invisible, és real i ferm.
de gent de diferents nacionalitats, molta del Japó,
mai varen tenir necessitat d’expressar-se en cap
altra llengua. Vàrem aprendre com i què significa al
Esteve Puigferrat
Japó servir te a un convidat, se’ns va fer una demos-
Patró de la Fundació Roca i Galès
Núm.
278