Cooperació Catalana 278 | Page 10

10 opinió Un altre món és possible i necessari En l’editorial del núm. 275 de Cooperació Catalana es fa ressò de l’article del nostre habitual col·laborador, el patró de la Fundació Roca i Galès, Santos Hernández. El tema, L’aplec de Porto Alegre: per cinquè any, una gran pancarta, Fòrum Social Mundial Um Outro Mundo é Possivel. L’assistència a l’aplec 150.000 persones i una gran personalitat entre la multitud, Lula da Silva, primer ministre de Brasil. Lula da Silva quan va formar el primer govern va designar ministre d’Agricultura a Roberto Rodrigues. En diversos congressos de l’A.C.I. als que assitirem amb la Núria Esteve, vam simpatitzar amb en Rodrigues, i concretament al Congres de Manchester de 1995, centenari de l’A.C.I., en Rodrigues ens va posar en contacte amb el President i Manager d’UNIMET do Brasil, Confederaçao Nacional das Cooperativas Médicas. Posteriorment Rodrigues va ser elegit President de l’A.C.I. Això explica la política de “reformisme gradual” de Lula. Però en aquesta edició de Porto Alegre, dins la gran ovació que es va fer a Lula, també hi havia el crit de traïdor. Però el més important com diu Santos, és que un economista i organitzador del Fòrum, Marcos Arruda, digui que Lula esta equivo- cat. A l’editorial de Cooperació Catalana, som molt els qui pensem que un altre món no sols és possible, sinó necessari. Quin és aquest món possible i necessari? Els cooperativistes creiem que la cooperació, és l’únic camí per un món millor. Em demano si els organitzadors del Fòrum, no encobreixen seguidors de polítiques caduques i fora de context. Repeteixo, només hi ha la cooperació que ens porti a “un altre món possible i necessari” i aquest existeix. Tenim l’exemple, Finlàndia: un país petit, amb moltes hores de nit, el 50% de la seva economia és cooperativa, dues ètnies, dues llengües, el país de pau i harmonia, no té pous de petroli, ni salts d’aigua. Vaino Tanner, president d’una cooperativa, és el President de la República de Finlàndia. Un altre exemple, Canadà: un país de gran extensió, conta amb ministre de cooperatives, dues ètnies, varies religions (vaig assistir a un casament a una església armènia); en un article publicat a Cooperació Catalana, ja explicava perquè no hi ha gent en atur El camí per un món millor no és Porto Alegre, és Finlàndia i Canadà. Benet Vigo Patró de la Fundació Roca i Galès L’esperit invisible del Japó Molt visible quant a la mentalitat i respecte als altres En el Pensem-hi del passat maig, en Santos tració de diferents arts marcials. La perla de la Hernández es queixava que en un Seminari fet a xerrada, al meu parer, va ser l’explicació que al Japó Barcelona, on hi havia traducció simultània en tres quan una persona compleix 80 anys i és coneguda idiomes (català, castellà i anglès) els que podent en diferents llocs del país, se li atribueix el qualifi- parlar català no ho feien “per respecte a no sé què”, catiu de monument vivent. Això em va fer venir a la i altres que podent seguir la traducció en la seva memòria que quan l’Agrupació Gegantera de Tona llengua es queixaven que “algú” parlés en català. l’any 1988 anà convidada al Japó, el respecte que Dins el Cicle de xerrades interculturals organit- els japonesos tenien per les creences d’altres cultu- zades per l’ACISI a la Sala d’Actes de la Fundació res feia que ni s’atrevissin a tocar un fil dels Roca i Galès, tingué lloc la sessió L’esperit invisible gegants representats per la parella El Noi i La del Japó a càrrec d’Àngel Ferrer i Casals, catedrà- Montserrat: per ells era com si fossin uns tòtems. tic emèrit de la Universitat de Kyoto. El presentador, el conferenciant i la resta de la taula varen emprar només el català. La sala plena La diferència de la cultura japonesa amb altres rau en què el seu respecte a tota cultura i diferència no és invisible, és real i ferm. de gent de diferents nacionalitats, molta del Japó, mai varen tenir necessitat d’expressar-se en cap altra llengua. Vàrem aprendre com i què significa al Esteve Puigferrat Japó servir te a un convidat, se’ns va fer una demos- Patró de la Fundació Roca i Galès Núm. 278