14 Entrevista
l’escola pública fos la d’”esquerres”
i la privada, la de “dretes”. Aquest
és un discurs que ha prosperat molt
entre la gent.
Les cooperatives són escoles
concertades?
Sí, totes. Totes les cooperatives de
la Federació són escoles concertades. Reben uns diners de l’Administració per prestar un servei al barri,
al poble, allà on són.
Sí que sembla que l’escola
pública sigui més progressista, perquè és de tots, que la
privada, que no ho és...
Sembla que no sigui de tots i, en
canvi, potser és més oberta en molts
aspectes. S’ha de tenir en compte
que moltes escoles concertades han
nascut d’una base social, o sigui, de
la societat civil. Disposen d’una gran
participació de pares i mares, mestres i alumnes. Si mires les escoles
cooperatives, en aquest moment,
trobes unes entitats actives, participatives, on els mestres posen esforç i
voluntarisme, amb una gran participació de tothom, cosa que els permet tenir força social.
En aquest sentit, estem en un bon
moment. Només ens “destorba”
aquest estereotip de les “dretes”.
Ens trobem, doncs, que les propostes que s’estan duent a terme a les
escoles no es coneixen. Per exemple, trobem projectes presentats
com a primícia als mitjans que ja fa
molts anys que s’estan duent a terme a les cooperatives, com el reciclatge de llibres, que s’està venent
com una experiència nova sense
precedents. Em sembla trist que
passin coses així.
Sovint, passa que el cooperativisme
es desconeix, no l’hem sabut explicar. Malgrat que el món cooperatiu,
no sols les escoles, sinó en general,
és força gran i extens –si pensem
que cada cooperativista té relació
amb tres persones més, ens adonem que gairebé tot Catalunya hi té
alguna cosa a veure–, no n’hi ha un
coneixement sòlid.
Núm.
277
La idea de cooperativa només es transmet de forma
superficial?
Ens hem d’adonar que els temps
han canviat i no hem sabut adaptar
el concepte. No hem estat prou
agressius i ara els temps són menys
generosos. La paraula cooperativa
és una paraula meravellosa, que
s’ha de saber transmetre i parlar-ne,
està molt emparentada amb la generositat: pensar en els altres. I això
ja no està de moda. La canalla ve a
l’escola maleducada i tancada en el
Harry Potter. Cada vegada costa
més “pensar en els altres”. A les escoles t’has de dedicar més hores a
parlar amb els nens de l’existència
dels altres que no pas a la literatura
catalana.
I com es transmeten aquests
valors a les escoles? M’imagino que les cooperatives sí
que ensenyen cooperativisme.
En tot cas, se’n parla, però ensenyar-lo... A les cooperatives passa
que, en el dia a dia, l’arbre no ens
deixa veure el bosc. La societat ara
exigeix que l’alumne sàpiga molt
d’anglès, francès, geografia, etc. Els
pares i la societat volen que els infants siguin experts en informàtica,
que aprengui a donar cops de colze
i anar endavant. S’han perdut altres
valors. Els pares no et diuen directament: “al meu fill no li ensenyis
solidaritat”, però prefereixen que
utilitzis el temps en altres continguts que creuen que els seran més
útils en el futur.
En aquest moment, la majoria dels
nens i nenes aprenen dels programes de televisió i allò que entra
dintre de les programacions de les
diferents assignatures. Saben que a
l’escola es parla d’unes determinades coses i al carrer, d’unes altres,
que són les que realment els interessen.