> ANNEX > Els instruments
SALTIRI
Procedència
Ubicació en el Museu
Descripció Morfològica
Classificació:
Funcionament:
Usos i funcions:
links relacionats:
MDMB 679
Espanya. 1700-1799
Espai 3, La modulació del so
És una cítara en forma de trapezi i amb una tapa harmònica que porta
dues rosetes calades de fusta. Paral·lelament a la tapa es tensen les
cordes, en grups de dues, tres o quatre per nota, afinades a l’uníson.
Aquestes cordes són fixades a l’esquerra de l’instrument, i a la dreta
es tensen amb unes clavilles d’afinació que s’accionen amb una clau.
Les cordes es percudeixen amb dos martellets de fusta que poden
anar coberts amb cotó o cuir per tal d’obtenir un so més dolç.
La decoració és a base de pintura policromada, la taula harmònica
presenta motius vegetals al centre i pintura daurada als costats. La
decoració del moble és cisellada en l’estil dels llits d’Olot barroc.
Mides: 75,5 x 8,7 x 32,5 cm.
Cordòfon tipus cítara amb pont, percudit o pinçat.
Generador de so, acció: el so es genera fent vibrar les cordes en
percudir-les amb martellets o en pinçar-les amb uns didals especials.
Modulació del so: combinant les diferents longituds de les cordes
determinades pels diversos ponts.
Amplificació del so: caixa de ressonància.
L’instrument concret que trobem al museu produeix el seu so
percudint amb unes baquetes. El saltiri acostuma ser portàtil i es toca
en posició horitzontal. S’originà a l’Orient Pròxim i es va introduir a
Europa durant l’Edat mitjana a través d’Espanya. Als segles XIV i XV li
fou adaptat un teclat i, amb el temps, va donar lloc al clavicèmbal. No
només el trobem a Europa, ans forma part de la música tradicional de
molts llocs del món.
http://www.youtube.com/watch?v=5Xs9rQFavGc&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=7oLyHBO8Ejo
c o m n e ixen i creixen els instruments
30