> ANNEX > Els instruments
CLAVICÈMBAL
Procedència
Ubicació en el
Museu
Descripció
Morfològica
Classificació:
Funcionament:
Usos i
funcions:
links
relacionats:
MDMB 418
Hamburg. 1737
Espai 8, Els grans instruments de teclat
La caixa del teclat és xapada de fusta natural de fruiter envernissada; la caixa i
les potes són pintades al tremp a base de motius xinesos.
Al clavicèmbal la pulsació de la corda ve determinada per l’acció de les tecles.
Sobre l’extrem de la tecla reposa una peça de fusta anomenada martinet, en
posició vertical. A la part superior del martinet hi ha una petita llengüeta que
pot pivotar lleugerament al voltant d’un eix; sobre la llengüeta es col·loca
perpendicularment el plectre, que serà l’encarregat de polsar la corda. Aquest
mecanisme fa que no es pugui fer l’efecte de forte i piano, però per altre banda
s’aconsegueixen subtils dinàmiques amb els mecanismes dels registres.
L’extensió del teclat és de 51 tecles amb un registre de llaüt.
Mides: 24 x 83 x 207 cm.
Cordòfon tipus cítara amb pont, pinçat amb teclat.
Generador de so, acció: el so es genera fent vibrar la corda en pinçar-la amb
petits plectres accionats per un mecanisme de teclat.
Modulació del so: combinant les diferents longituds prefixades de les cordes.
Amplificació del so: caixa de ressonància.
El clavicèmbal va aparèixer juntament amb el clavicordi. Gràcies al seu
mecanisme de corda pinçada i a les dimensions de la taula harmònica la seva
intensitat sonora és més gran que la del clavicordi. Permet als musics tocar
amb altres instruments o en formacions més grans. Degut a la seva utilització
en públic aquest instrument és molt ric en decoració, cosa que abans no
passava amb el clavicordi.
http://www.youtube.com/watch?v=_Hw9wCPMfmI
http://www.youtube.com/watch?v=71iUAFFQ8ik
http://www.youtube.com/watch?v=71x4MSlpGUk
c o m n e ixen i creixen els instruments
32