BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO
Suplement en llengua catalana al núm. 311 Dissabte 28 de desembre de 2013 Secc. I. Pàg. 10
Les obligacions que preveu aquest article no són exigibles fins al 15 de gener
de 2015.
2. El Govern pot ampliar l’àmbit d’aplicació d’aquest article a empreses o
entitats que no prestin al públic en general serveis d’especial transcendència
econòmica en els casos en què es consideri que han de tenir una interlocució
telemàtica amb els seus clients o usuaris, per la naturalesa dels serveis que
presten, i emetin un nombre elevat de factures.
3. Les factures electròniques han de complir, en tot cas, el que disposa la
normativa específica sobre facturació.
4. Les empreses prestadores de serveis han de facilitar accés als programes
necessaris perquè els usuaris puguin llegir, copiar, descarregar i imprimir la factura
electrònica de manera gratuïta sense haver d’acudir a altres fonts per proveir-se de
les aplicacions necessàries per a això.
Han d’habilitar procediments senzills i gratuïts perquè els usuaris puguin
revocar el consentiment donat a la recepció de factures electròniques en qualsevol
moment.
5. El període durant el qual el client pot consultar les seves factures per
mitjans electrònics que estableix l’article 2.1 b) no s’altera perquè aquell hagi resolt
el seu contracte amb l’empresa o revocat el seu consentiment per rebre factures
electròniques. Tampoc caduca per aquesta causa el seu dret a accedir a les
factures emeses amb anterioritat.
6. Les empreses que, tot i estar-hi obligades, no ofereixin als usuaris la
possibilitat de rebre factures electròniques o no permetin l’accés de les persones
que han deixat de ser clients, a les seves factures, han de ser sancionades amb
advertència o una multa de fins a 10.000 euros. La sanció es determina i gradua de
conformitat amb els criteris que estableix l’article 33 de la Llei 59/2003, de 19 de
desembre, de signatura electrònica.
Es pot imposar una sanció idèntica a les empreses que prestin serveis al públic
en general d’especial transcendència econòmica que no compleixin les altres
obligacions que preveu l’article 2.1.
És competent per imposar aquesta sanció el secretari d’Estat de
Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació.»
Dos. S’inclou un nou article 2 ter amb la redacció següent:
«Article 2 ter. Eficàcia executiva de la factura electrònica.
1. La factura electrònica es pot pagar mitjançant deute domiciliat si s’inclou en
la corresponent extensió l’identificador de compte de pagament del deutor i, en un
annex, el document que acrediti el consentiment del deutor a què es refereix la Llei
16/2009, de 13 de novembre, de serveis de pagament.
2. Les factures electròniques comporten execució si les parts ho acorden
expressament. En aquest cas, el seu caràcter de títol executiu ha de figurar a la
factura i l’acord signat entre les parts pel qual el deutor accepti dotar d’eficàcia
executiva cada factura, en un annex. En l’acord esmentat s’ha de fer referència a la
relació subjacent que hagi originat l’emissió de la factura.
La falta de pagament de la factura que reuneixi aquests requisits, acreditada
fefaentment o, si s’escau, mitjançant l’oportuna declaració emesa per l’entitat
domiciliària, faculta el creditor per instar-ne el pagament mitjançant l’exercici d’una
acció executiva de les que preveu l’article 517 de la Llei 1/2000, de 7 de gener,
d’enjudiciament civil.
3. En les relacions amb consumidors i usuaris, la factura electrònica no pot
tenir eficàcia executiva.
4. El que disposa aquest article no és aplicable al pagament de les factures
que tinguin per destinataris els òrgans, els organismes i les entitats integrants del
sector públic.»