BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO
Suplement en llengua catalana al núm. 311 Dissabte 28 de desembre de 2013 Secc. I. Pàg. 2
Finalment, s’aposta a més per l’impuls de la facturació electrònica també en el sector
privat, a través de la modificació de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures
d’impuls de la societat de la informació, exigible a partir del quinze de gener de 2015.
Juntament amb les mesures adoptades per protegir el proveïdor i amb l’objectiu de
seguir avançant en un millor control de la despesa pública, aquesta Llei també posa en
marxa unes mesures dirigides a les administracions públiques com la creació d’un registre
comptable de factures gestionat per l’òrgan o la unitat que tingui atribuïda la funció
comptable; la regulació d’un nou procediment de tramitació de factures, que entra en
vigor a partir de l’1 de gener de 2014, que ha de millorar-ne el seguiment, i l’enfortiment
dels òrgans de control intern en atorgar-los la facultat de poder accedir a la documentació
comptable en qualsevol moment.
Aquesta Llei consta d’un total de 13 articles, agrupats en cinc capítols, sis disposicions
addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria única i vuit
disposicions finals.
El capítol I concreta l’objecte de la Llei i el seu àmbit d’aplicació subjectiu. La Llei
s’aplica a les factures emeses pel lliurament de béns o la prestació de serveis a les
administracions públiques, entenent per tals els ens, els organismes i les entitats a què es
refereix l’article 3.2 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel
Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre.
El capítol II estableix l’obligació de presentació de les factures en un registre
administratiu.
El capítol III es refereix a l’ús de la factura electrònica en el sector públic, i estableix el
format que ha de tenir. Així mateix, es crea el denominat punt general d’entrada de
factures electròniques, del qual han de disposar cadascuna de les administracions, amb
possibilitat de subscriure convenis o adherir-se al punt ja implementat per l’Administració
General de l’Estat per compartir-ne l’ús i que no sigui necessari que cada administració
inverteixi recursos a desenvolupar el seu propi punt general d’entrada de factures
electròniques. A aquests efectes es regulen les característiques mínimes que han de
reunir aquests punts.
El capítol IV regula la creació del registre comptable de factures, un nou procediment
per a la tramitació de factures i les actuacions corresponents a l’òrgan competent en
matèria de comptabilitat.
El capítol V recull els efectes de la recepció de la factura, les facultats i les obligacions
dels òrgans de control intern i la col·laboració amb l’Agència Estatal d’Administració
Tributària.
Les disposicions addicionals primera, segona, tercera, quarta, cinquena i sisena
regulen respectivament el règim, als efectes d’aquesta Llei, dels òrgans constitucionals
de l’Estat i dels òrgans legislatius i de control autonòmics, el format de la factura i la
signatura electrònica, el format de la factura electrònica i els seus efectes tributaris,
l’intercanvi d’informació sobre deutors de les administracions, l’adhesió al punt general
d’entrada de factures electròniques de l’Administració General de l’Estat i la publicitat de
la creació dels punts generals d’entrada de factures electròniques i el registre comptable
de factures.
La disposició transitòria primera preveu la no-aplicació del que disposa la Llei a les
factures ja expedides en el moment de la seva entrada en vigor. No obstant això, els
proveïdors que així ho considerin també poden presentar davant d’un registre administratiu
les factures expedides abans de l’entrada en vigor de la Llei.
Les disposicions transitòries segona i tercera preveuen la signatura de les factures
electròniques mentre no es desplegui el contingut del segell electrònic avançat i la
intermediació entre el punt general d’entrada de factures i els òrgans administratius als
quals correspongui la tramitació, fins que no estiguin disponibles els registres comptables
de factures respectivament.
La disposició derogatòria deroga totes les disposicions del mateix rang o inferior que
s’oposin al que disposa la Llei.