HANDBOL
ETERN
VÍCTOR TOMÀS
El ja llegendari capità del Barça d ’ handbol va dir adeu com volia , vestint la seva samarreta amb el número ‘ 8 ’, la que penja per sempre del sostre del Palau Blaugrana
PATRÍCIA PÉREZ FOTOS : © FC BARCELONA / GERMÁN PARGA
La brillant etapa que va viure Víctor Tomàs entre el 1998 i el 2020 a l ’ equip d ’ handbol del FC Barcelona ha tingut el final que mereixia . El ja històric capità es va acomiadar de l ’ afició que tant ha estimat , i tant se l ’ ha estimat , com ell desitjava : vestit amb els colors blau i grana i amb la senyera al braç . Un emotiu acte de comiat va tancar la seva carrera després que el febrer del 2020 , just abans de l ’ inici de la pandèmia , es veiés obligat a anunciar que es retirava per un problema cardíac . El seu lideratge , la col·lecció de títols que ha aconseguit , el seu compromís i el seu carisma estaran sempre al Palau Blaugrana , on lluirà també la seva samarreta amb el dorsal ‘ 8 ’.
L ’ afició culer no oblidarà la nit del 30 de novembre del 2022 . L ’ acte , conduït pel periodista Eloi Vila , va començar amb una projecció de vídeos , llums i focs , mentre una locució feta pels fills de Víctor Tomàs , el Luka i la Mia , ressonava pels altaveus del Palau . Tot plegat abans de l ’ entrada del protagonista que , com no podia ser d ’ una altra manera , va ser rebut amb tots els honors , enmig d ’ un passadís de jugadors del primer equip del Barça d ’ handbol i altres excompanys de vestidor com ara Saric , Juanín García , Noddesbo , Salva Puig o Nagy . L ’ actual capità de l ’ equip d ’ handbol , Gonzalo Pérez de Vargas , i Dika Mem li van entregar un quadre i un braçal del capità . Els seus excompanys li van regalar una foto en la qual apareix amb els 69 títols que ha aconseguit .
El polsador màgic “ Les circumstàncies de la meva retirada van ser les que van ser , però jo volia retirar-me vestint la samarreta del Barça . I aquí soc ara , molt feliç i content ”, va proclamar Víctor Tomàs sense poder contenir les llàgrimes d ’ emoció . Sabia el que vindria a continuació , el moment que feia tant de temps que esperava : l ’ entrada de la seva dona , la Hege , dels seus fills , el Luka i la Mia , i dels seus pares , la Montserrat i el Carles . Tots plegats , ajudats per un polsador màgic i després d ’ un compte cap a munt de l ’ 1 al 8 , van destapar la samarreta de Víctor Tomàs al sostre del Palau Blaugrana , perquè llueixi al costat de les altres 13 eternes llegendes del Club .
Un merescut comiat per a un esportista que es va incorporar a la plantilla del primer equip del Barça d ’ handbol la temporada 2002 / 03 , després de formar-se a les categories inferiors del Club des de l ’ any 1998 , i que va ser capità des del 2012 fins al 2020 . En aquestes 18 temporades , va acumular un total de 69 títols , entre els quals tres Champions , 12 lligues i 11 Copes del Rei , que el situen com el tercer esportista del Club més llorejat , només darrere d ’ Aitor Egurrola ( 78 ) i David Barrufet ( 71 ). “ Aquest braçal ha significat sempre molt per a mi . He intentat lluir-lo fins i tot quan no jugava . He intentat ser-ne un exemple . Us portaré sempre al cor i us agraeixo , de tot cor , aquest homenatge ”. Paraula de Víctor Tomàs . n