Els records d ’ una persona són un immens arxivador farcit de calaixos . Alguns s ’ obren sovint perquè contenen material que reconforta , d ’ altres es mantenen tancats gràcies a allò de la memòria selectiva . Seria fàcil posar-se d ’ acord que un dels calaixos que s ’ obren amb més fruïció és el que duu l ’ etiqueta de “ Les primeres vegades ”. Ens agrada recordar-les perquè suposen un episodi emblemàtic en les nostres vides , sobretot si han tingut lloc en la infantesa i estan vertebrades pel relat de les persones que ens van acompanyar : pares , avis , germans , tiets , etc . Fer les primeres pedalades en equilibri sobre una bicicleta , sentir com s ’ enlaira un avió , visitar un país estranger , veure el mar o ..., entrar per primer cop al Camp Nou per veure un partit . Quin barcelonista no recorda el dia que , essent un infant , va trepitjar la graderia del Camp Nou per primera vegada ? És un episodi gravat a foc en la memòria d ’ un culer que lliga emocions , litúrgia , éssers estimats , arquitectura imponent . Un còctel impossible d ’ oblidar . El partit de quarts de final de la Champions femenina entre el Barça i el Reial Madrid va ser un partit de primeres vegades . L ’ horari va motivar les famílies a portar els més menuts al camp . L ’ ocasió , a més , era especial i s ’ ensumava en l ’ ambient que seria un dia que quedaria per als llibres d ’ història . Una primera vegada única i que amb el pas dels anys farà goig d ’ explicar , principalment perquè hi van passar moltes coses . “ La meva primera vegada al Camp Nou va ser el dia que , després de més de cinquanta anys , l ’ equip