El diumenge 20 de març va ser un dia de sentiments contrastats pel barcelonisme . El mateix dia en què el primer equip de futbol aconseguia una victòria històrica al Bernabéu , el Club anunciava amb dolor i tristesa la mort d ’ un dels seus presidents , Raimon Carrasco i Azemar ( 1924-2022 ), als 98 anys . Els jugadors van lluir braçal negre i es va guardar un minut de silenci en memòria de l ’ expresident blaugrana entre el 1977 i el 1978 , una figura important en la història del Club , tot i que només va estar sis mesos en el càrrec , però van ser sis mesos molt intensos . Nascut a Barcelona el 17 de febrer del 1924 , Raimon Carrasco i Azemar va ser president del Club del 18 de desembre del 1977 a l ’ 1 de juliol del 1978 , des del final de la presidència d ’ Agustí Montal i fins a les primeres eleccions democràtiques després de la Guerra Civil , celebrades el 6 de maig del 1978 . La seva vida va estar marcada per la colpidora experiència de la detenció i afusellament del seu pare – el dirigent catalanista i catòlic Manuel Carrasco i Formiguera- , que va caure en mans de les autoritats franquistes i afusellat a
Burgos el 1938 . De fet , la resta de la família i el mateix Raimon Carrasco també van ser detinguts en el mateix incident , però van ser bescanviats per presoners franquistes .
SOCI DES DEL 1940 En retornar a Barcelona , quan intentava refer la seva vida i reprenia els seus estudis superiors , es va fer soci del Club el 30 d ’ octubre del 1940 , amb només 16 anys . Acabats els estudis de dret va treballar en el sector de les assegurances i a l ’ empresa Indústries Agrícoles , començant una trajectòria professional que el va dur a la dècada del 1960 al Banc Industrial de Catalunya i a Banca Catalana , on en va ser director i posteriorment president . Va participar en diverses iniciatives empresarials i culturals , entre les quals es pot destacar Òmnium