trenàvem on ara hi ha l ’ edifici de La Caixa , a la Diagonal . El nostre entrenador era el senyor Ramon Llorens . Quasi no ens hi veiem , només teníem una làmpada a cada costat del camp ”, rememora , encara lúcid , però amb els entrebancs propis de qui ha viscut més d ’ un segle . El 1938 , quan tenia 17 anys , amb la competició estatal aturada i el Club en descomposició per la diàspora provocada després de la gira per Mèxic i els Estats Units del 1937 , Joan Morral va debutar en el primer equip blaugrana , a les ordres de mister Patrick O ’ Conell . “ Li agradava treballar amb els joves i a mi m ’ apreciava molt . Sempre ens feia
donar voltes al camp abans de cada entrenament , perquè la preparació física era molt important per a ell . ‘ Tiene que correr la pelota , no usted ’, deia ”. Morral , en un exercici de memòria envejable , no oblida que va fer amistat amb Josep Badrina , “ aquell lateral esquerre que , ja veterà , no va fer la gira per Mèxic ”.
Convidat a deixar el Barça Jugava d ’ interior dret , era un futbolista elèctric , amb nervi , però confiava en la seva tècnica . Si s ’ ha de comparar amb algun jugador posterior a ell , li venen al cap els dos Luis Suárez . Potser per la figura del gallec i per la grapa de l ’ uruguaià .