Un èxit col·lectiu
XAVI LLORENS *
Tots sabem que en una final pot pas · sar qualsevol cosa . En cites com aquesta hi ha infinitat de factors ale · atoris que poden condicionar l ’ estat d ’ ànim , el joc i els resultats , però des dels primers instants , amb dos gols en el primer quart d ’ hora , vam saber que tot estava de cara . La consecució de la Champions era un destí al qual tard o d ’ hora havíem d ’ arribar .
Aquesta victòria m ’ ha servit per constatar que aquest és un èxit col · lectiu . M ’ ha fet recordar moltes perso · nes que no han pogut gaudir d ’ aquest triomf però que han estat col·labo · radors necessaris en el creixement i en la consecució de l ’ excel·lència de l ’ equip de futbol femení durant els úl · tims 15 anys . Jugadores com la capita · na Ani Escribano , que va jugar al Club 19 anys i va trigar cinc a guanyar el primer títol . O la Montse Tomé , segona entrenadora de la selecció femenina absoluta , amb qui vaig poder con · versar a Göteborg . La Meli Nicolau , la Sonia Bermúdez , la Míriam Diéguez ...
Eren jugadores que ja havien guanyat títols en altres clubs que dominaven el futbol femení de l ’ època i que van venir a ajudar i a fer gran el Barça . Valoro que en la història de la secció hi hagi hagut persones que no només es moguessin per diners sinó per un projecte .
Però també penso en futbolistes que s ’ han format al Barça i que s ’ han quedat a les portes d ’ aquest èxit , com la Marta Unzué o la Laura Ràfols , que van ser capitanes i exemplars . I en la Melanie Serrano , que , ella sí , ha pogut culminar el somni que ha perseguit durant 17 anys el Barça , quan guanyar la Champions semblava inabastable .
Vam viure temps difícils , on el futbol femení no tenia cap visibilitat , on les jugadores compaginaven els estudis i les feines amb els entrenaments i els viatges en autocar . Hem passat en pocs anys de jugar al camp 9 de la Ciu · tat Esportiva , de gespa artificial , amb cinquanta persones de públic -gai · rebé tots familiars o amics- a jugar a l ’ Estadi Johan Cruyff i a tocar el cel . Hem avançat molt , però encara queda molt camí per recórrer . Arribar costa , però mantenir-se , costa encara molt més . Aquest és el nostre repte i l ’ afron · tarem com millor sabem , defenent l ’ estil Barça com a penyora irrenunci · able del que hem estat , som i serem .
* Entrenador del Barça Femení del 2006 al 2017 i artífex dels primers èxits de la secció , amb 4 Lligues , 4 Copes i 7 títols de Copa Catalunya