ser referents i admirades per moltes nenes que ja no demanen una samarreta de Messi , sino que volen portar el nom de l ’ Alèxia , de l ’ Aitana , de la Patri , de la Lieke o de la Sandra ..., volen jugar a futbol com elles , meravellar per la seva naturalitat i espontaneïtat . Sí , perquè aquestes noies que han viscut tantes emocions en tan poc temps , juguen un futbol desprovist potser de la potència i la rapidesa del futbol masculí , però que enamora perquè respira Barça per totes les costures , perquè és bonic , harmoniós , tàctic i tècnic ; perquè està basat en la combinació , la possessió i tot allò que fa
que sigui futbol del bo , si més no , el futbol que agrada als culers .
Sentiment de reivindicació Tota aquesta càrrega d ’ incomprensió i d ’ injustícia esportiva i social acumulada durant molts anys es va sentir en les declaracions reivindicatives de les campiones després de la final de Göteborg . La mateixa capitana , Vicky Losada , quan va aixecar la Copa va pronunciar un emotiu discurs carregat de veritats . ” Al final obrim moltes portes a les nenes , les que potser moltes no hem tingut i ( aquest títol ) és molt important perquè no és només guanyar , és el que