l ’ alegria de l ’ emoció de l ’ equip de Lluís Cortés amb el xiulet final . La silenciosa graderia contrastava amb l ’ eufòria sobre la gespa del moment en què la ‘ 6 ’ culer aixecava ben amunt el trofeu , tancant uns ulls que explicaven moltíssimes coses . Desxifraven l ’ esforç , el sacrifici , la lluita i les hores dedicades per arribar fins aquí . Revelava les nits somiant aquest moment . I sobretot , expressava aquestes ganes de compartir un sentiment que en aquells moments envaïa tots els culers des de casa seva . A través d ’ una pantalla , moltíssimes famílies entonaven l ’ himne del Barça mentre l ’ equip tocava el cel . “ Tot el camp és un clam : som la gent blaugrana ”, ressonava a les quatre parets de l ’ estadi suec i , alhora , a les de cada domicili barcelonista .
Faltava la jugadora número 12 , l ’ afició incondicional , i la migcampista de Terrassa va voler representar-la amb un clàssic , sempre present a les celebracions . Des de la graderia del Gamla Ullevi , afinava el mític “ Un dia de partit …”, amb rèplica de les companyes des de la gespa . Totes elles conscients que aquest instant es repetiria uns dies després , en un Johan Cruyff que no podria estar ple de culers , però sí ple de cor i ànima .