gell innegociable del tècnic Valero Rivera . Comptava amb dos jugadors diferencials : Zlatko Portner i Veselin Vujovic . Al seu costat , els Rico , Sagalés , Serrano i Grau marcaven el camí a una nova generació que pujava amb força i que acabaria agafant el relleu de la història .
AQUEST ANY , SÍ ! Després de superar les eliminatòries prèvies davant el Sittardia holandès , el Nimes francès i l ’ Eskisehir turc -les tres amb comoditat- , el rival a la final va ser el Proleter de Iugoslàvia , amb l ’ anada prevista en un escenari que els jugadors d ’ aquell Barça no
obliden : Zrenjanin , ciutat industrial dedicada a la metal·lúrgia i la refineria del sucre , ubicada en l ’ actual Sèrbia , a uns 50 quilòmetres de Novi Sad . La veu dels mateixos protagonistes , encara amb la mirada fixada en aquell moment , dibuixa un relat precís del que van viure . Poc abans de l ’ esclat de la guerra dels Balcans , un ambient especialment tens . El Barça va caure per dos gols de diferència ( 23-21 ), mal menor d ’ un partit en què es va arribar a veure sis gols per sota . El Palau va ser clau per aixecar la diferència i alçar , al cel d ’ Europa , un nom que ara ja el sap tothom . n