nyeres encara proscrites a les grades del Camp Nou amb motiu d ’ un Barça-Reial Madrid retransmès per TVE a tot Espanya . Amb aquests valents antecedents , aquella directiva de morro fort no va tenir cap problema a demostrar ben aviat amb quina identitat nacional s ’ identificava el capità del FC Barcelona , una entitat que ja feia vuit anys que s ’ havia definit expressament com “ Més que un club ” en paraules del seu president Narcís de Carreras . Aquell primer de febrer del 1976 , el rival al Camp Nou era un equip afí en sentiment nacional com l ’ Athletic Club de Bilbao . Johan Cruyff va lluir amb orgull la senyera al seu braç esquerre i la festa va ser rodona amb la victòria blaugrana per 2-1 , amb gols d ’ Asensi i Neeskens de penal i una actuació estel·lar del crac holandès , qui sap si especialment motivat per la simbologia que duia a la seva samarreta . Per cert , aquell transcendental canvi al braçal de capità no va ser publicitat . Ni el Club ho va comunicar a ningú en la prèvia ni la premsa del dia després se ’ n va fer ressò . Feia poc més de dos mesos des de la mort del dictador .
Els orígens del braçal de capità El braçal és el distintiu que distingeix el capità de la resta dels seus companys . Es va començar a utilitzar per primera vegada la temporada 1974 / 75 a la Lliga espanyola . El capità barcelonista era aleshores el defensa Antoni Torres , que portava un braçal blanc senzillament perquè era un color que contrastava amb la indumentària blaugrana . En aquella mateixa temporada , l ’ 1 de desembre del 1974 , Johan Cruyff va esdevenir capità per primer cop en un partit oficial . Així , com a capità , l ’ holandès va ser el primer blaugrana que es va posar a la samarreta un braçal amb els colors de la senyera aquell 1 de febrer de fa 45 anys . n