Ferrão ha viscut un any de contrastos . Del quiròfan , a la llitera del fisioterapeuta ; després la soledat del gimnàs ; el confinament , que complicava el treball de recuperació ; l ’ alegria del retorn amb l ’ equip i els èxits de la Champions i el premi al millor jugador del món .
CLIC PER A MÉS INFORMACIÓ
Ferrão viu instal·lat en el
somriure permanent . Transmet carisma i alegria , en els moments bons i també en els dolents . És un futbolista únic i una persona optimista i generosa . Un lluitador amb un caràcter competitiu fora de sèrie que li permet fer coses extraordinàries , dintre i fora de la pista . Per això quan es va trencar el tendó d ’ Aquil·les aquell fatídic 27 de novembre del 2019 al Palau ningú se ’ l creia quan deia : “ Tornaré per la Final Four de la
Champions ”. Tampoc ningú s ’ atrevia a portar-li la contrària . Però el repte era impossible ( o gairebé ), tenint en compte que parlava de tornar a l ’ abril , menys de cinc mesos després d ’ operar-se .
CARA I CREU DE LA PANDÈMIA
Aprincipis de març la seva
recuperació anava per bon camí , però estava lluny de complir l ’ objectiu de tornar a l ’ abril . I va ser aleshores quan el món es va aturar per la pandèmia . Això va tenir dues conseqüències a nivell personal per a Ferrão : la negativa , es complicava la recuperació perquè hauria de treballar en solitari ; i la positiva , guanyava temps . La final de la Champions s ’ ajornava sine die , i s ’ acabaria jugant a principis d ’ octubre . Si tot anava bé podria acabar complint la seva paraula , però encara quedava molta feina per fer .
HAURIA POGUT SER FUTBOLISTA
Ferrão gairebé sempre acaba
complint les seves promeses , però no tots els precedents convidaven a l ’ optimisme . Amb 17 anys va prometre al seu pare , exjugador professional de futbol amb el Chapecoense del Brasil , que aparcaria el futbol sala i provaria sort