Barça 109 Desembre del 2021 - Gener del 2022 | Page 110

El Palau va migó de 76,4 metres de llum i de cantell molt prim , definida geomètricament segons paraboloides hiperbòlics i composta de 1.272 rombes que en dibuixaven les nervadures . Amb una superfície de 4.560 metres i un volum de 77.520 m 3 , era de les més grans construïdes fins aleshores i la més gran d ’ Espanya . Pesava 3.000 tones i va necessitar 1.000 m 3 de formigó . Es va preveure prefabricada , i es pretenia construir-la a terra per després pujar-la . Primer es van fer les arrencades de la cúpula i , sustentada sobre un esquelet de Mecanotubo , es va col·locar per fases . Finalment , van ser 8 els recolzaments definitius , segons els vèrtexs de l ’ octògon . Culminava amb un òscul que , a mode d ’ anell central , donava ventilació al conjunt i servia per penjar-hi el perímetre d ’ il·luminació artificial . Malgrat que la idea era original en el seu concepte , s ’ hi fa palesa la influència de la cúpula del Palazetto , de l ’ arquitecte Pier Luigi Nervi , inaugurat amb motiu dels Jocs Olímpics
incorporar diverses novetats tècniques , com la cúpula més gran d ’ Espanya , el sistema de calefacció i el primer marcador electrònic suspès d ’ Europa
Les grades eren de formigó armat . La capacitat projectada era de 6.300 espectadors , tots amb localitats numerades , i estava calculada comparativament amb edificis similars , com el Palau d ’ Esports de Montjuïc , amb capacitat per a 8.000 espectadors però sovint d ’ entrada incompleta , cosa que oferia , en conseqüència , un ambient fred que es procurava evitar . El pavelló va ser innovador en el sistema de calefacció per aire calent , en la il·luminació elèctrica octogonal suspesa sobre la pista ( formada per 4 octògons concèntrics ) i en el modern marcador electrònic suspès ( el primer a Europa ). Els vestidors ( 6 per a equips i 2 per a àrbitres i monitors ), els serveis sanitaris per al públic , els serveis de bar i de guarda-roba , els magatzems , les instal·lacions de megafonia , etc . en completaven el programa . El disseny de la coberta es mereix una atenció especial . Es tracta d ’ un veritable element definitori del volum de l ’ edifici : una cúpula de for-

El Palau va migó de 76,4 metres de llum i de cantell molt prim , definida geomètricament segons paraboloides hiperbòlics i composta de 1.272 rombes que en dibuixaven les nervadures . Amb una superfície de 4.560 metres i un volum de 77.520 m 3 , era de les més grans construïdes fins aleshores i la més gran d ’ Espanya . Pesava 3.000 tones i va necessitar 1.000 m 3 de formigó . Es va preveure prefabricada , i es pretenia construir-la a terra per després pujar-la . Primer es van fer les arrencades de la cúpula i , sustentada sobre un esquelet de Mecanotubo , es va col·locar per fases . Finalment , van ser 8 els recolzaments definitius , segons els vèrtexs de l ’ octògon . Culminava amb un òscul que , a mode d ’ anell central , donava ventilació al conjunt i servia per penjar-hi el perímetre d ’ il·luminació artificial . Malgrat que la idea era original en el seu concepte , s ’ hi fa palesa la influència de la cúpula del Palazetto , de l ’ arquitecte Pier Luigi Nervi , inaugurat amb motiu dels Jocs Olímpics

incorporar diverses novetats tècniques , com la cúpula més gran d ’ Espanya , el sistema de calefacció i el primer marcador electrònic suspès d ’ Europa