MANUEL OLTRA (València, 8 de febrer de 1922)
La seva família es traslladà a Barcelona quan Manel encara no tenia un any, i és en aquesta ciutat
on ha viscut i on ha dut a terme la seva activitat professional. Als catorze anys va començar els
seus estudis musicals. La Guerra Civil i el servei militar al Marroc, però, van retardar la seva
eclosió musical. Malgrat tot, va compaginar la seva forçada estada militar a Ceuta amb una plaça
de professor al Conservatori Hispano-marroquí (1944-1947).
De tornada a Barcelona, va ser nomenat director de la coral del Club Excursionista de Terrassa i
de la Institució Folklòrica Montserrat. Va exercir la docència a l’Institut de Rítmica Joan Llongueres
i de director musical de l’Esbart Montseny.
Va ser catedràtic d’armonia, contrapunt, fuga i formes musicals al Conservatori Superior de
Música de Barcelona, on va arribar a ser sotsdirector entre 1973 i 1981.
Ha escrit una gran varietat de música que abasta la pràctica totalitat dels gèneres concertístics:
harmonització de melodies populars, música de cambra, simfònica, per a cobla i cançons amb
lletres de Pere Quart, Federico García Lorca, Rafael Albertí i altres. Ha destacat especialment en
els camps de la música coral i la música de concert per a cobla i també és autor d’una trentena de
sardanes.
Com a reconeixement públic a la seva obra, l’any 1944 va rebre el Premi Nacional de Música en
l’apartat de composició i també va obtenir el Premi Nacional de Cultura Popular i Tradicional en la
categoria de música tradicional, ambdós instituïts per la Generalitat de Catalunya. El 2006, rebé el
Premi Nacional Agustí Borgunyó i, a l’abril de 2010, va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
De Manel Oltra és la frase: «L’art està en la realització d’una idea. No en la idea. De la idea sola
no en queda gran cosa. L’obra d’art és la realització d’aquella idea; és posar-la sobre el paper i
després interpretar-la».