JORDI LEÓN (Barcelona, 15 d'abril de 1952)
Va néixer en una família en què ja hi havia antecedents musicals: el seu avi, Manuel León
(Barcelona, 1875-1961) fou un excel·lent intèrpret de cornetí, i el seu pare i el seu oncle tocaven,
com a amateurs, el fagot i el violoncel, respectivament. Als 15 anys, va ingressar al Conservatori
Superior Municipal de Música de Barcelona. En aquest centre va obtenir el títol de Professor
Superior d’oboè i corn anglès. Posteriorment va perfeccionar l’estudi d’aquest instrument a
França.
La dedicació al món de la cobla i els seus instruments ha estat una constant en la seva vida
personal i professional. El 1970 va iniciar l’estudi del flabiol amb el mestre Narcís Paulís, i el 1976
va donar a conèixer el flabiol com a instrument de concert, posant de manifest unes possibilitats
inèdites fins aleshores. Paral·lelament va cursar estudis de tible.
La seva carrera com a pedagog s’inicia l’any 1977 amb la creació de la classe de Flabiol i tamborí
al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i continua al Conservatori del Liceu
(1989-2003). El 2003 va publicar un extens “Mètode” de caràcter enciclopèdic que recull la seva
experiència pedagògica i tots els seus coneixements a l’entorn del flabiol i el tamborí.
La seva formació musical ha estat completada amb estudis superiors d’harmonia, contrapunt i
instrumentació amb el mestre Manel Oltra, i de direcció d’orquestra amb el mestre Antoni RosMarbà. Ha estat director de la cobla Sant Jordi des de la seva fundació, el 1983, fins al 1990 i de
1993 a 2007. Amb aquesta formació ha dut a terme una àmplia tasca de divulgació del gran
repertori de música de concert per a cobla –amb la recuperació d’obres inèdites o oblidades i
nombroses estrenes– actuant repetidament en les sales de concert més importants de Catalunya i
dirigint un bon nombre d’enregistraments de gran contingut musical.
Les seves tasques musicals han anat més enllà de l’àmbit interpretatiu. Cal destacar nombroses
conferències arreu de Catalunya sobre els instruments de la cobla i l’evolució musical de la
sardana, col·laboracions amb la Gran Enciclopèdia Catalana i la Revista Musical Catalana, la
participació en els treballs d’acústica musical de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials
de Barcelona, així com llur assessorament a diversos constructors de flabiols i tamborins. Des de
2004 és un col·laborador habitual del Departament de Música Tradicional de l’Escola Superior de
Música de Catalunya (ESMUC).
És autor d’una vintena de sardanes i d’algunes obres de concert per a cobla, així com de diverses
composicions de cambra, algunes d’elles per a flabiol i piano.