- TIBLE
És de la família del vent fusta. Aquest instrument és una varietat de les xeremies que es van tocar
per tot Europa fins al segle XVII. Té una doble canya que és l’encarregada de produir el so unida a
la resta de l’instrument, un cos en forma de tub cònic d’uns 55 cm de llargada, dividit en tres parts
en les quals hi ha un sistema de claus que facilita l’execució, que acaba en un pavelló. Les seves
característiques són semblants a les de la tenora, però de tessitura més aguda. Està afinat en Fa
(amb efecte a la quarta justa superior). En la cobla hi ha dos tibles; aquests, amb la sonoritat
brillant, poden expressar molt bé els temes de caràcter joiós i juganer entre altres possibilitats.
- TENORA
Com el tible, també la tenora és una xeremia, però de veu més greu. És el solista de la cobla per
la seva gran capacitat expressiva. Afinat en Sib (amb efecte a la segona major inferior), té les
mateixes característiques que el tible (ja que són el mateix instrument, però de diferent registre),
malgrat que el pavelló és metàl·lic. En aquesta formació, també hi ha 2 tenores. És, sense cap
mena de dubte, l’instrument més característic i representatiu de la cobla.
- SARDANA
El repertori de la cobla està format principalment per sardanes. El prototipus de sardana actual va
sorgir a mitjans del segle XIX i fou conegut com a “sardana llarga”, molt més desenvolupada que
la primitiva “sardana curta” de la qual prové. Una sardana està sempre formada per dues parts o
tirades: els curts i els llargs, cada una de les quals té el seu punteig propi. En el moment
d’interpretar una sardana, se li poden donar diverses estructures: deu ti Ʌ