els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
- Cantar tots junts la cançó “Al vent”
- En Raimon és un cantautor. Explicar aquest concepte com a persona que sol escriure i
interpretar la lletra i música de les seves pròpies cançons. S’acostumen a incorporar elements de
temàtica social, política i filosòfica. Durant un temps i en un context determinat aquest tipus de
cançó es va conèixer com a “cançó protesta”. Podem parlar i presentar altres cantautors coneguts.
- Escoltar la versió de l’arranjament de Salvador Brotons per a banda i cors. Observar la diferència
de color vocal entre la interpretació d’un solista i la interpretació d’un cor mixt. En el concert “A tot
vent” es farà una interpretació únicament instrumental, sense els cors.
- Es poden escoltar versions de la cançó en algun altre idioma. Comentar quins canvis sonors
copsem.
- Als 21 anys, Raimon es trasllada a València i comença a estudiar Història i a descobrir la pròpia
cultura, és en aquest moment que compon “Al vent”, que serà la seva primera cançó sorgida de
l’experiència, com ell mateix explica, d’anar de paquet en un trajecte amb moto. Demanar als
alumnes que busquin cançons el text de les quals reflecteixi el desig d’expressar una experiència,
una emoció, un sentiment. Portar a la classe de música les gravacions d’aquestes cançons i
demanar que facin una presentació abans d’escoltar-les. Comentar-les entre tots.
11. JOAN LAMOTE DE GRIGNON (Barcelona, 7 de juliol de 1872 - Barcelona, 11 de març de
1949):
Sherzo sobre un tema popular: “La filadora” 3’ 37’’ Banda amb tenora i tible
Introducció:
Scherzo sobre un tema popular (La filadora), escrita el 1897, va ser la primera obra orquestral
important de Joan Lamote de Grignon i que, segons consta al manuscrit original de la partitura, va
ser revisada i reorquestrada el 1910. Entre el 1916 i el 1920 va ser interpretada set vegades dins
la programació de l’Orquestra Simfònica de Barcelona, al costat d’obres dels grans compositors.
El mateix autor en va fer una versió per a gran banda en què incorpora la tenora i el tible com a
elements coloristes. De la melodia de “La filadora” se’n deriva el tema principal que plana damunt
tota l’obra, tant en la seva forma original com en petites transformacions de caràcter motívic.
L’estructura general de l’scherzo respon a un pla molt equilibrat que trenca l’estructura clàssica de
l’scherzo, però que conserva l’esperit juganer i el caràcter desimbolt originari.