- La música d’aquesta obra és molt intimista, molt recollida, i això contrasta amb el tempo pujat de
la resta d’obres de concert. Aquest aspecte és interessant, ja que pot suposar un element
trencador i sorprenent que capta l’atenció de l’oient com a element novedós i original.
- Es pot parlar amb els nens de la importància de tenir moments de tranquil·litat i relaxament en
les nostres vivències. Es pot plantejar una reflexió i un debat entorn d’aquest concepte i suggerir
l’aportació de músiques relaxants i calmades per compartir a classe.
9. JOAN LLUÍS MORALEDA (Santa Maria de Palautordera, 26 abril de 1943):
Tirant lo Blanc 2’ 44’’ Banda
Introducció:
El 1986, Joan Lluís Moraleda va guanyar el primer premi del concurs Banyoles - Ceret amb l’obra
Tirant lo Blanc i va ser així com el gran públic sardanista descobrí aquest compositor que, alhora,
va causar un cert impacte en el món de la música per a cobla. De tota manera, ja havia estrenat
altres obres per a cobla, com Auca tràgica i mort del Plem (1973), el tríptic Les Rambles (1976) i
Suite segarrenca (1978). En els anys següents, va encetar una àmplia producció per a cobla amb
la qual va aconseguir nombrosos premis de composició.
L’obra té un aire de llenguatge medieval que s’adiu amb el context històric de la novel·la
cavalleresca. D’altra banda, molta de la música d’aquesta època s’interpretava amb instruments
de doble canya, de sonoritat semblant als actuals instruments de la cobla. Moraleda utilitza un
llenguatge arcaïtzant que uneix els esmentats conceptes.
L’obra consta de quatre moviments:
I – “Casament del rei d’Anglaterra”
II – “Desfeta i mort del gran turc”
III – “Prometatge d’en Tirant i na Carmesina”
IV – “Balls i festes de la gran victòria”
El fragment musical del concert “Band-re-vent-tant” correspon al final de la
història, mostra una aire festiu amb la celebració del casament del
protagonista.
Aspecte a destacar:
Petita simfonia en quatre temps d’un poema cavalleresc.
Activitats didàctiques:
- Presentar Tirant lo Blanc com l’obra més important de l’escriptor i cavaller valencià Joanot
Martorell, considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i
del segle d’Or valencià.
Sembla que fou escrita entre 1460 i 1464, publicada a València el 1490 i reimpresa a Barcelona el
1497. Durant el segle XVI va ser traduïda al castellà (1551), a l’italià (1538), al francès (1737) i