l’introit o entrada de la sardana sempre serà invariablement en el mateix to que la sardana.
L’escriptura musical sempre és en valors aproximats, ja que a l’interpretar-se a solo ve a ser una
mena de fermata.
- Analitzar l’estructura d’aquesta sardana tot comptant els compassos de les tirades de curts i
llargs. És una sardana difícil de comptar, ja que si no es manté la pulsació impertorbable, l’orella
tendeix a confondre’s amb la caiguda del compàs, especialment en els quinze darrers compassos
dels curts, on l’accentuació musical està invertida. Observar, com a peculiaritat d’aquesta sardana,
que a partir del compàs 77 de llargs, el compositor contrapunta els dos temes principals que
sonen de forma simultània.
Introit
1 tirada de curts (37 compassos)
1 tirada de llargs (89 compassos)
Cop final
- Aprendre a ballar sardanes. Es pot demanar la col·laboració d’algun membre de la pròpia
comunitat educativa o d’alguna colla sardanista de la localitat.
- Crear un racó a l’aula sobre la sardana i els tres instruments de la cobla que hi participen on
podem posar dibuixos, fotografies, llibres, informacions, audicions... juntament amb les
aportacions dels alumnes.
2. EDUARD TOLDRÀ (Vilanova i la Geltrú, 7 d’abril de 1895 - Barcelona, 31 de maig de 1962):
La maledicció del comte Arnau
3’ 40’’
Banda amb instruments de cobla
Introducció:
El 1926, Eduard Toldrà va compondre aquesta obra per a tres cobles i la va estrenar al gener de
1927 al Palau de la Música Catalana, en el Festival de Cobla amb la participació de les cobles
Antiga Pep (Figueres), Els rossinyols (Castelló d’Empúries) i Cobla Barcelona.