1. JULI GARRETA (Sant Feliu de Guíxols, 12 de març de 1875 - 2 de desembre de 1925):
“Juny” (sardana)
2’ 35’’
Banda amb instruments de cobla
Introducció:
De les tres etapes de la producció sardanista de Juli Garreta, aquesta sardana correspon al tercer
període, considerat el de més plenitud, on es troben grans obres que han esdevingut repertori
habitual en els concerts actuals. Aquesta sardana va ser escrita el 1921 per a cobla i
posteriorment va ser instrumentada per a orquestra simfònica per Enric Casals.
Cal assenyalar un fet anecdòtic en relació amb aquesta sardana: L’any 1924, aprofitant una de les
estades a Barcelona del gran compositor rus Igor Stravinsky –que havia vingut a dirigir unes obres
seves al Gran Teatre del Liceu–, el món cultural català de l’època va voler fer-li conèixer la cobla i
la sardana mitjançant un concert als jardins de l’Ateneu Barcelonès amb la cobla de Barcelona el
dia de Sant Josep. Després d’escoltar la sardana “Juny”, Stravinsky va exclamar entusiasmat:
«Més Garreta, si us plau, més Garreta!»
Aspecte a destacar:
La música de la sardana està organitzada en dues parts o “tirades”: els curts i els llargs, que
s’anomenen així en relació amb els passos de la dansa. Normalment, en el format de concert
s’acostumen a fer quatre tirades, dues de curts i dues de llargs. Però en aquest cas, com que es
tracta d’un concert adreçat a un públic infantil, es faran dues tirades; una tirada de curts i una
tirada de llargs. Escoltem amb atenció el tema que sona a l’inici dels curts (Tema A) i el que sona
a l’inici dels llargs (Tema B) i observem que al final de la sardana ambdós apareixen de forma
simultània .
Activitats didàctiques:
- Explicar que la Banda Municipal de Barcelona interpretarà la música del concert. Treballar els
instruments propis de la banda.
- Parlar dels instruments de la cobla que formen part de la Banda Municipal de Barcelona, el
flabiol, la tenora i el tible. Estudiar les seves característiques i fer un reconeixement visual i auditiu.
- Explicar que la sardana és una dansa popular catalana i el ball nacional de Catalunya. Explicar
que es balla en cercle seguint la música interpretada per una cobla. El nom pot fer referència tant
al ball com a la música.
- Conèixer un aspecte musical propi de la sardana: l’introit, un curt refilar de flabiol acabat amb un
toc de tamborí que serveix per anunciar als balladors que la sardana comença a partir d’aquell
moment.
En la interpretació d’aquest concert no apareix el contrapunt perquè només hi haurà dues tirades i
no set o deu, com en les sardanes per ballar.
Contrapunt: Petita pausa abans de les dues últimes tirades en la qual els balladors abaixen els
braços mentre el flabiol toca de nou unes notes característiques.
- Escoltar la sardana. Parar atenció en l’introit. Treballar la partitura musical de
l’introit, analitzant els elements rítmics i melòdics. Cal tenir en compte que