Atles de les festes del foc dels Pirineus Atles de les festes del foc dels Pirineus - Page 16

ituada a la comarca de l’Alta Ribagor- ça, la vall de Boí és un dels indrets més emblemàtics dels Pirineus, on trobem la mostra d’art romànic més important del món, un art que es va desenvolupar a bona part d’Europa durant l’època medieval i que té el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll com una de les seves obres mestres. Per altra banda, al poble de Boí hi ha una de les portes naturals d’entrada al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un espai únic que agrupa els principals ecosistemes que existeixen a la muntanya catalana. Les festes del foc durant el solstici d’estiu són un del reclams més importants de la zona, ja que gairebé tots els pobles de la vall celebren la seva festa major amb les falles com a principal protagonista. LA BAIXADA DE FALLES INFANTILS La quitxalla de la Vall de Boí també fa la seva pròpia baixada i, abans que la facin els grans, els nens i les nenes s’enfilen amb unes falles més petites fins a un punt elevat i les encenen; des d’allà, baixen contents fins al poble. D’aquesta manera, la mainada també gaudeix de la festa i ben aviat n’aprèn el funcionament. LA BAIXADA I EL CÓRRER FALLES El primer dia de la festa, a mitja tarda, una gran quantitat de persones es concentren a la plaça major del poble i, des d’allà, s’enfilen amb les seves falles cap al faro. Des d’aquesta atalaia privilegiada, els grups de colles i amics sopen i fan gresca mentre esperen el moment de la baixada. Quan és negra nit, s’encén la foguera feta de branques i fustes del faro; és el senyal perquè els fallaires comencin a baixar amb les falles enceses i iniciïn el descens cap al poble, encapçalats pel fadrí major o majordom primer, que és el responsable de guiar el grup. El recorregut finalitza amb l’entrada dels fallaires al poble, enmig dels crits de la gent que els anima i els ofereix alguna cosa per beure i menjar. A mesura que van arribant, els fallaires van dipositant les falles enceses a la plaça major i fan una gran foguera, que acabarà d’aportar la calor necessària per allargar la festa. RENTINERS LA ROMERIA DE SANT QUIRC A DURRO Les Falles de Durro donen el tret de sortida al cicle de les festes del foc del Pirineu català. Se celebren pels voltants del 16 de juny, la Diada de Sant Quirc i Santa Julita, els patrons d’aquest poble. Un dels actes centrals de la seva festa major és la processó, que es fa a mig matí, fins a l’ermita romànica de Sant Quirc, situada d’alt d’un turó. Allà, se celebra una missa, un àpat popular i un ball. L’ermita és el lloc on se situa el faro, per aquest motiu és tradició que, abans d’iniciar la baixada, els fallaires facin tres voltes a l’ermita i s’agenollin davant la seva porta per demanar la protecció del sant. Corrandes: «Sant Quirco, Sant Quirco el xico, Sant Quirco, Sant Quirco el gran, Anirem a córrer falles per una arboleda avall» En les diferents celebracions de les festes del foc, les falles poden canviar de nom i també pot variar la manera i els materials amb què són fetes. En general, les falles són una torxa de fusta resinosa de quasi dos metres de llargària, feta amb trossos de teia de pi enganxats a un pal de freixe amb filferros i puntes. A la vall de Boí, però, també trobem falles fetes amb una sola peça de pi, a l’extrem de la qual hi ha una sola teia foradada amb talls de serra mecànica, amb l’objectiu que cremi amb més força; són conegudes amb el nom de rentiners. Normalment, les torxes s’elaboren uns mesos abans de la festa i, a poblacions com el Pla de l’Ermita, s’organitzen tallers de falles durant la festa major per poder aprendre com es fan. Recollides per Violant i Simorra FESTA MAJOR DE SANT CRISTÒFOL A ERILL LA VALL La primera setmana de juliol és festa major a Erill la Vall. La baixada de falles infantil és el tret de sortida de la celebració i, l’últim dia de la festa, se celebra un dels actes més esperats i curiosos: la benedicció de tota mena de vehicles en honor a Sant Cristòfol. Aquest sant és el protector dels vehicles i els viatgers perquè, segons diuen les llegendes, fa molts i molts anys, va ajudar el nen Jesús a creuar un riu. Una tasca que, per sorpresa del sant, va resultar ben complicada, ja que l’infant no era tan lleuger com es pensava perquè, amb ell, carregava el pes de totes les malifetes del món. 12 13