Atles de les festes del foc dels Pirineus Atles de les festes del foc dels Pirineus | Página 16

ituada a la comarca de l’Alta Ribagor-
ça, la vall de Boí és un dels indrets més
emblemàtics dels Pirineus, on trobem la
mostra d’art romànic més important del
món, un art que es va desenvolupar a
bona part d’Europa durant l’època medieval i que té
el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll com una de
les seves obres mestres. Per altra banda, al poble de
Boí hi ha una de les portes naturals d’entrada al parc
nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici,
un espai únic que agrupa els principals ecosistemes
que existeixen a la muntanya catalana. Les festes del
foc durant el solstici d’estiu són un del reclams més
importants de la zona, ja que gairebé tots els pobles de
la vall celebren la seva festa major amb les falles com
a principal protagonista.
LA BAIXADA DE FALLES INFANTILS
La quitxalla de la Vall de Boí també fa la seva pròpia
baixada i, abans que la facin els grans, els nens i les
nenes s’enfilen amb unes falles més petites fins a un
punt elevat i les encenen; des d’allà, baixen contents
fins al poble. D’aquesta manera, la mainada també
gaudeix de la festa i
ben aviat n’aprèn el
funcionament.
LA BAIXADA I EL CÓRRER FALLES
El primer dia de la festa, a mitja tarda, una gran quantitat de persones es
concentren a la plaça major del poble i, des d’allà, s’enfilen amb les seves
falles cap al faro. Des d’aquesta atalaia privilegiada, els grups de colles i
amics sopen i fan gresca mentre esperen el moment de la baixada.
Quan és negra nit, s’encén la foguera feta de branques i fustes del faro;
és el senyal perquè els fallaires comencin a baixar amb les falles enceses
i iniciïn el descens cap al poble, encapçalats pel fadrí major o majordom
primer, que és el responsable de guiar el grup. El recorregut finalitza
amb l’entrada dels fallaires al poble, enmig dels crits de la gent que
els anima i els ofereix alguna cosa per beure i menjar. A mesura
que van arribant, els fallaires van dipositant les falles enceses a la
plaça major i fan una gran foguera, que acabarà d’aportar la calor
necessària per allargar la festa.
RENTINERS
LA ROMERIA DE SANT QUIRC A DURRO
Les Falles de Durro donen el tret de sortida al cicle de les
festes del foc del Pirineu català.
Se celebren pels voltants del 16 de juny, la Diada de
Sant Quirc i Santa Julita, els patrons d’aquest poble.
Un dels actes centrals de la seva festa major és la
processó, que es fa a mig matí, fins a l’ermita
romànica de Sant Quirc, situada d’alt d’un turó.
Allà, se celebra una missa, un àpat popular i
un ball. L’ermita és el lloc on se situa el faro,
per aquest motiu és tradició que, abans
d’iniciar la baixada, els fallaires facin tres
voltes a l’ermita i s’agenollin davant la
seva porta per demanar la protecció del
sant.
Corrandes:
«Sant Quirco, Sant Quirco el xico,
Sant Quirco, Sant Quirco el gran,
Anirem a córrer falles
per una arboleda avall»
En les diferents celebracions de les festes
del foc, les falles poden canviar de nom i
també pot variar la manera i els materials
amb què són fetes. En general, les falles són
una torxa de fusta resinosa de quasi dos
metres de llargària, feta amb trossos de
teia de pi enganxats a un pal de freixe amb
filferros i puntes. A la vall de Boí, però,
també trobem falles fetes amb una sola
peça de pi, a l’extrem de la qual hi ha una
sola teia foradada amb talls de serra
mecànica, amb l’objectiu que cremi amb
més força; són conegudes amb el
nom de rentiners. Normalment,
les torxes s’elaboren uns
mesos abans de la festa i,
a poblacions com el Pla de
l’Ermita, s’organitzen tallers de
falles durant la festa major per
poder aprendre com es fan.
Recollides per Violant i Simorra
FESTA MAJOR DE SANT CRISTÒFOL A ERILL LA VALL
La primera setmana de juliol és festa major a Erill la Vall. La baixada de falles
infantil és el tret de sortida de la celebració i, l’últim dia de la festa, se
celebra un dels actes més esperats i curiosos: la benedicció de tota mena
de vehicles en honor a Sant Cristòfol. Aquest sant és el protector dels
vehicles i els viatgers perquè, segons diuen les llegendes, fa molts i
molts anys, va ajudar el nen Jesús a creuar un riu.
Una tasca que, per sorpresa del sant, va resultar ben complicada,
ja que l’infant no era tan lleuger com es pensava perquè, amb ell,
carregava el pes de totes les malifetes del món.
12
13