Atles de les festes del foc dels Pirineus Atles de les festes del foc dels Pirineus | Page 12
1
Les festes
del foc als
Pirineus
FARO
Lloc elevat, situat al
cim d’un turó o a mitja
muntanya, on s’encén
una gran foguera que
es divisa des de la
població on se celebra
la revetlla i des d’altres
poblacions veïnes.
L’encesa és un moment
màgic, es produeix
quan arriba la nit i
desapareixen els últims
raigs de llum que
il·luminen aquest punt
elevat.
1
2
3
FALLA
BAIXADA DE FALLES
Quan la foguera del
faro ja és ben gran, els
fallaires prenen foc a
les falles i comencen la
baixada cap al poble en
filera, tot dibuixant en
la foscor de la nit una
gran serp de foc que
es desplaça muntanya
avall.
Unes setmanes abans
de començar la festa,
els fallaires preparen
els troncs que cremaran
durant la celebració,
que coneixem amb el
nom de falles. Segons
el lloc, els troncs es
preparen de diferent
manera i amb diferents
materials. En general,
se solen asclar (pelar) i
se’ls entaforen tascons
perquè cremin millor.
Les falles també
s’acostumen a fer amb
trossos de teia (tros
de fusta resinosa)
entaforats entre les
branques.
4
ENTRADA AL POBLE
5
Quan els fallaires
arriben al poble, es
passegen o corren
pels carrers amb la
falla encesa entre les
mans o carregada a les
espatlles i una munió
de gent els anima,
contenta, tot ballant,
bevent i menjant. Un
cop a la plaça central,
cremen les falles en
una foguera o a la falla
major.
A la Vall d’Aran i
a Occitània, unes
setmanes abans de la
festa, es va a buscar
un arbre ben llarg que
és asclat i tasconat. Un
cop pelat i desbrancat,
el tronc s’obre pel
mig amb l’ajuda d’uns
tascons de teia que
hi queden entaforats.
Després,
es planta
l’arbre en un
espai preparat
per a l’ocasió, on
esperarà fins al dia de
la celebració.
2
5
3
6
4
8
TARO, HARO O BRANDÓ
9
6
RABEQUET
És un instrument de
corda fregada amb
arquet d’origen àrab,
molt comú a Catalunya
entre els trobadors
i els joglars durant
l’Edat Mitjana i també
entre els pastors dels
Pirineus. De l’evolució
d’aquest instrument,
n’ha sortit el violí que
coneixem avui dia.