LES PROFESSIONS I ELS PROFESSIONALS DE L ’ OBC
Perquè una orquestra simfònica pugui dur a terme la seva tasca , cal que hi hagi un gran equip de professionals de diferents especialitats que es coordinen tant a fora com a dins del que nosaltres veiem a l ’ escenari . Començarem per aquells que formen part de l ’ orquestra , composta per músics , que anomenem professors , de tot el món , homes i dones que , després d ’ haver fet uns estudis musicals molt llargs i exigents dividits en quatre fases ( grau elemental , grau professional , grau superior i màster ), passen una selecció molt exhaustiva i específica que es realitza darrere d ’ una cortina i amb una catifa perquè no es pugui reconèixer la persona que fa la prova i sigui només el so que produeixi el seu instrument el factor decisiu que en determini la selecció .
Assagen cada matí de dimarts a divendres i fan concerts divendres , dissabte i diumenge , durant aproximadament els deu mesos que dura la temporada de concerts . Formar part d ’ una orquestra simfònica és una de les grans aspiracions dels estudiants de música clàssica , ja que equival a formar part d ’ un gran equip esportiu internacional .
Com totes les organitzacions que necessiten un equip de persones , tenen una estructura jeràrquica que comprèn les següents figures : director , concertino , cap de secció i professors .
El director és qui toca “ l ’ instrument més gran ”, ja que tota l ’ orquestra és el seu instrument . Tradicionalment , rep el nom de mestre . La sensació des de fora és que només mou els braços i balla , però no és així . Durant els assajos , s ’ encarrega d ’ equilibrar el volum del so , la velocitat de les obres , dona indicacions de fraseig , d ’ articulacions ... perquè l ’ orquestra aconsegueixi un so expressiu , singular i tingui el resultat artístic que la seva oïda musical ha imaginat . Durant el concert , manté la concentració , l ’ oïda i els ulls ben atents per ajudar els professors a recordar tot aquest treball i orientar tot el conjunt cap al resultat interpretatiu que vol transmetre .
L ’ OBC té un director titular , actualment el mestre Ludovic Morlot , que s ’ encarrega de cohesionar l ’ orquestra , seleccionar el repertori i treballar de manera intensiva perquè l ’ orquestra assoleixi un desenvolupament tècnic i artístic de primer nivell . Com a ajudant del director titular hi ha el director assistent , que s ’ ocupa de revisar qüestions musicals i tècniques . L ’ actual director assistent de l ’ OBC és Jakub Przybycien .
També hi ha directors convidats que venen per fer col · laboracions puntuals . Solen ser directors de prestigi internacional que treballen durant una setmana amb l ’ orquestra un repertori en què són especialistes . Aporten noves idees , proposen altres maneres de tocar , comparteixen la seva manera d ’ entendre i interpretar la música . Però , a més a més , la seva estada i el seu treball amb l ’ OBC serveixen per difondre i promoure el nom de la mateixa orquestra , el de la ciutat de Barcelona i el de Catalunya per tot el món .
Treballar amb diferents directors al llarg de tota la temporada requereix molta flexibilitat tècnica i interpretativa per part dels professors , perquè una mateixa obra pot sonar molt diferent a mans d ’ un director o d ’ un altre . Aquesta és la màgia de la interpretació en directe : una mateixa obra no sona mai igual .
Els professors estan organitzats de dues maneres : laboralment , en què hi ha delegats sindicals , i artísticament , que també té implicacions laborals . Segons el lloc que ocupen en l ’ orquestra tenen funcions i noms diferents .
El concertino és el primer violí i la mà dreta del director d ’ orquestra . En l ’ origen de l ’ orquestra , el concertino era qui feia la funció de director quan les formacions no eren tan grans i nombroses . En l ’ actualitat , s ’ ocupa d ’ afinar l ’ orquestra , de fer els solos més importants i de liderar i supervisar tècnicament la secció de corda . També es qui coordina que violins , violes , violoncels i contrabaixos moguin l ’ arc de dalt a baix de la mateixa manera . El violinista Vlad Stanculeasa és qui ocupa aquesta posició en l ’ OBC .
Cada secció tímbrica té , a més , un solista o primer instrument que , a més de tocar els solos ( d ’ aquí el nom ), lidera la seva pròpia secció tímbrica . Si us hi fixeu , podreu observar , per exemple , que el solista de violoncels mira subtilment tot el grup si considera que han d ’ anar tots més ràpids per seguir el director o que el solista de trompa mira la resta de professors per realitzar junts una entrada . També existeix la figura d ’ ajudant de solista , que és qui exerceix les labors de solista quan , per alguna raó , el solista no hi pot ser . La resta de professors de l ’ orquestra solen rebre el nom de tutti . En la secció de vent i de percussió , aquests professors solen tocar més d ’ un instrument quan la partitura ho requereix . Per exemple , fagot i contrafagot , clarinet i clarinet baix en la secció de vent o una variada selecció d ’ idiòfons i membranòfons en la secció de percussió .
En el repertori simfònic , sovint es requereix la presència de solistes convidats . Alguns són coneguts internacionalment i pel seu talent i carisma atreuen un públic molt fan del seu treball , que sol assistir als seus concerts i comprar els seus treballs discogràfics , igual que passa en altres gèneres i estils de la música urbana com el pop o el reggaeton . La forma musical anomenada concert tracta , precisament , de la combinació entre un solista i una orquestra que dialoguen , s ’ acompanyen o s ’ enfronten en les diferents parts de l ’ obra , però també hi ha altres formes musicals que estan escrites per a solista i orquestra , com poden ser lieder orquestrals , misses , poemes simfònics , algunes simfonies ... En l ' activitat didàctica número 3 us hem preparat una sèrie de preguntes que us ajudaran a fer memòria del que heu vist en l ’ assaig relacionat amb l ’ orquestra i els seus components .
7