Borràs ha assistit a totes les mani-
festacions independentistes dels
últims mesos, i en moltes d’elles ha
patit en la mateixa pell “les càrre-
gues policials amb violència”. De
fet, fa un mes va ser agredit per la
policia davant de la Delegació del
Govern espanyol quan ell només es-
tava treballant fent fotografies. “Els
antiavalots no estan per ajudar a les
iaies a creuar el carrer, la seva fei-
na és atonyinar a la gent”, exposa
contundentment, tenint clar que la
situació actual “ha passat sempre”,
des de fa anys.
En aquest sentit, explica com “el
1992 es van torturar i empreso-
nar 50 independentistes”. D’altra
banda, té clar que a Espanya “mai
han deixat d’haver presos polítics”,
ja que “el fotògraf Xavier Vinader
va ser detingut per Felipe Gonzá-
lez després de fotografiar els movi-
ments d’extrema dreta”. Jordi Borràs
considera que “la independència no
serà un camí fàcil”, contràriament a
tota la gent que es pensava que “se-
ria bufar i fer ampolles”. I afegeix: “A
curt termini, continuarà havent-hi
una repressió brutal, però ni ens van
eliminar el 1714 ni ho va aconseguir
Primo de Rivera i el franquisme”.
80
El fotoperiodista també ha rebut
“amenaces, coaccions i agressions”
per part de simpatitzants de la
ultradreta espanyola, un moviment
que segueix des de fa anys: “Tot
el que està passant respon al relat
de l’A por ellos. Vaig entrar tan a
dins per seguir les concentracions
dels neonazis que ara ja no puc fer-
ho. Tinc una desena de processos
judicials oberts perquè rebo
amenaces periòdiques per part
d’aquestes persones intolerants”,
explica Borràs.
La gent li dóna les gràcies quan
compra el llibre, un fet que no li “ha-
via passat mai”, i és que l’èxit de la
publicació li va permetre situar-se
com a segon llibre de No Ficció
més venut per Sant Jordi, amb els
15.000 exemplars de les tres prime-
res edicions exhaurits. “Fa il·lusió”,
diu ell sense poder amagar la seva
satisfacció. I és que a les llibreries
no es va poder adquirir durant di-
verses setmanes fins que, fa ben
poc, ja va sortir la quarta edició.
De cara al futur, Jordi Borràs és op-
timista perquè, segons ell, “el llibre
també ho és”. En el procés, ara toca
“fer coses amb un ritme més lent”.