LA CRITICA:
Toreges o et
toregen?
És curiós, i també trist, comprovar
com els espectadors riuen durant tota
l’obra, però, en realitat, el que s’està
narrant és una agressió a una altra
persona. Aquesta situació entronca
amb uns comportaments socials que
es traslladen en el dia a dia de tots
nosaltres, també en el dels nostres
fills.
Pau Roca ha volgut apostar per una
austeritat necessària, ja que és en els
diàlegs on recau el protagonisme de
l’obra, però potser calia dotar-la d’una
contundència encara més visceral. I és
que, en alguns moments, la superficia-
litat de la narració provoca una impo-
tència insuportable al cos.
Deixant a banda aquests matisos, el
director de Bull, Pau Roca, ha demos-
trat una vegada més la seva solvència
liderant un projecte teatral amb un
missatge al darrere. Aquest talent ja
es va poder detectar a hISTÒRIA, una
peça que abordava el passat i el na-
zisme a partir d’una relació amorosa,
però és en la interpretació on sempre
demostra els seus grans dots artístics.
En aquest sentit, molts encara recor-
den el paper magistral que va fer, ara
fa dos anys, a l’obra Pretty.
Sigui com sigui, Bull és una bona
oportunitat de veure l’empremta de
Pau Roca donant vida a un text de
Mike Bartlett que convida a la reflexió.
El treball de Mar Ulldemolins i Joan
Carreras esdevé un imant per al públic,
exhibint un magnetisme exuberant.
Cal tenir en compte que Ulldemolins i
Roca ja havien treballat junts en altres
projectes -Ventdelplà n’és el més
destacat-, un fet que es fa evident
en la bona connexió que tenen entre
ells dos, ja que és veient a l’actriu com
es detecta el que volia transmetre el
director.
77