La Roser Capdevila es considera “fe-
minista, però no furibunda”. Es pre-
gunta on estaríem si no fos per les
sufragistes britàniques que van sortir
a defensar aquest dret, però ella ma-
teixa sempre ha tingut una actitud
rebel envers el seu entorn. Quan va
tornar de Suïssa, va arribar amb una
guitarra sota el braç, però la tocava
“molt malament”, i més tard es va ca-
sar amb 30 anys “sense anar de blanc
i amb botes”. I és que, per “fastiguejar
a la família”, va fer un “casament molt
cutre”.
La il·lustradora explica sense tremo-
lar-li la veu que “ja no pot dibuixar”
perquè ha perdut un 80% de la visió.
“El 9 d’agost em va fer un ictus en l’ull
que hi veia bé, perquè en l’altre ja no
tenia visió després de l’accident de la
furgoneta”, explica. Fa un tractament
que té com a objectiu que “no vagi a
pitjor”, però també implica que esti-
gui “cega durant tot el dia” que va al
metge. Sense poder fer dibuixos, ni
tampoc llegir llibres i el diari, la Roser
Capdevila ja “ha avorrit la música i la
ràdio”.
El llibre narra alguns fets històrics,
però també aprofundeix en les ves-
timentes i costums de l’època, sense
oblidar-se de descriure el seu estimat
barri d’Horta. Des del seu casament,
ara fa 50 anys, viu a Sant Gervasi amb
el seu marit. L’edat avançada fa que
no tingui ganes de deduir en quina
situació es trobarà d’aquí a un any, i
per això prefereix mirar cap enrere a
un passat que l’ha construït tal com és
ara.
Tot i haver fet més treballs, a aquesta
il·lustradora tothom la recorda per Les
3 Bessones: “En un moment que no hi
havia res d’animació, vam fer tres ne-
nes heroïnes, i això no existia. A més,
els continguts no eren frívols, vam vo-
ler donar-hi un punt de pedagogia so-
bre Gaudí, Leonardo da Vinci, Mozart...
Va ajudar molt als mestres per tractar
personatges històrics a través dels
104 capítols que vam arribar a fer”.
71