a Masterchef són estrelles del rock,
han fet que la cuina sigui més gla-
murosa del que ja era. Molts joves
volen ser cuiners.
Aconseguir una estrella Michelin és
quelcom que et preocupi?
A mi? Jo no la vull. Fa anys encara
em feia patxoca. Ara ja no. Sé que
això que dic va en contra del que
volen molts cuiners, però a mi no
m’interessen perquè suposa uns
estàndards que no tinc gens d’in-
terès en seguir. Sóc molt anàrqui-
ca. A més, sempre tinc la por que el
client associï estrella Michelin amb
preu elevat. A mi aquesta etiqueta
no m’atrau. L’estrella l’has d’anar a
buscar, s’ha de sol·licitar perquè els
inspectors vinguin, quan consideres
que ets prou potent per optar-hi. A
mi aquest examen em fa molta man-
dra, i mai em crec prou capacitada
ni potent per optar-hi. Jo cada dia
tinc un examen dels meus clients.
No me’n deixen passar ni una.
El Semproniana va obrir el 1993.
Us n’heu empenedit mai?
Cada dia abaixaria la persiana. Tinc
dues coses que em salven: durant
molts anys devia diners i, per tant,
no hi havia la possibilitat de tancar.
Segona, tinc un compromís amb vint
persones que treballen aquí. El pro-
blema és que és una feina molt ex-
tenuant que exigeix molta energia, i
hi ha dies que no la tinc.
La cuina és cultura?
Sí, a mi em preocupa molt el patri-
moni culinari. Nosaltres formem
part d’una cultura catalana. El polí-
tic Ferran Agulló va fer un discurs a
principis del segle passat que va ser
el primer i únic que esmentava, des
de la política, la cuina com a part
important a defensar de la nostra
cultura. Deia que Catalunya té una
llengua, una cultura, uns costums i
una cuina. I és veritat, perdre aques-
ta cuina que ens identifica amb el
lloc on vivim, seria un drama.
59