que em faltaven forces per somriure a dalt d’ un escenari”. Com que anteriorment havia estudiat educació social per tranquil · litzar als seus pares, que“ volien un pla B”, va optar per treballar en el sector sanitari ajudant a nens i adolescents amb problemes socials i de salut.“ En aquella època, necessitava estar amagat i viure en l’ anonimat, a l’ ombra, perquè no em venia de gust res més. Vaig aprendre molt treballant amb nens”.
Aquesta aturada comportava un“ risc” que ell va assumir, i és que estar tant de temps desaparegut sense acceptar cap projecte pot comportar que“ s’ oblidin de tu”. Tot i així, quan va començar“ a notar el neguit i la nostàlgia per fer personatges” i trobava a faltar aprendre textos, es va reincorporar en el sector cultural.“ No me’ n penedeixo de res, ni d’ haver-ho deixat durant molts mesos ni tampoc d’ haver tornat”.
Ara bé, Biel Duran tenia clar que només ho havia“ apartat provisionalment” perquè volia posar-se a prova i esbrinar quines coses era capaç de fer a banda de la interpretació. Sigui com sigui, té clar que li encanta ser actor, tot i que ha renunciat a“ l’ estabilitat, als privilegis i la planificació a llarg termini” per fer una feina que li agrada:“ M’ ho passo molt bé, a vegades estem rodant 12 hores i encara gravaria dues seqüències més, o, quan arriba divendres, es fan llargs els caps de setmana sense treballar”. Ara bé, les“ condicions precàries d’ aquest sector”, fa que no sigui fàcil ser actor.
Biel Duran ha fet sèries com La sagrada família, Sé quién eres, Nissaga de poder o Cites. Bona part de la seva trajectòria l’ ha passat a la televisió, però cada vegada“ domina” més el teatre i ja no li té“ tant de respecte i tanta por com abans”. Ser actor“ és una carrera de fons brutal” perquè“ s’ ha de procurar no tornar-se boig en aquest ofici de muntanya russa, mantenir una certa temprança, saber gestionar l’ economia, els tempos, les amistats...”, però per ell és molt important:“ Jo visc per treballar perquè, per mi, treballar és viure”.
49