trenarà recentment, ambientada en
un bufet d’advocats que porta casos
d’alt nivell, però “sobre temes quo-
tidians, de compromís socials i de
denúncia”. La cosa promet, perquè
ell dóna vida “a un advocat que té
pànic als judicis”.
Duran va començar la seva trajec-
tòria “de forma casual, i amb certa
distància i por” quan era un nen,
amb només vuit anys, sense ser-
ne gaire conscient: “Actuava per
inèrcia, perquè m’adonava que te-
nia unes certes aptituds”. Després
de l’adolescència tot es va aclarir:
“Quan vaig acabar la selectivitat,
amb més ús de raó i d’experiència,
vaig decidir que volia formar-me
i continuar per aquest camí”. I així
va ser com va passar a ser un actor,
perquè fins aquell moment ell deixa-
va clar a tothom que només “feia
d’actor”.
Els seus pares no han condicionat
mai les seves decisions, però sem-
pre li han fet avenir “les dificultats
de guanyar-se la vida amb aquesta
feina”, però ell es va rebel·lar i va ti-
rar pel dret. I des de llavors, ha anat
“trampejant entre etapes suaus i
d’altres en les quals se solapaven
feines” i havia de dir que no a deter-
minats projectes, per bé que asse-
gura que no es pot “queixar”.
Durant dos anys i mig va deixar la
interpretació degut a la mort de la
seva germana, un fet que li va pro-
vocar un “replantejament” de mol-
tes coses: “L’hòstia va ser tan bèstia
47