“No volem més cops”. Aquest tema
“va néixer amb el que li va passar a
l’Ester Quintana”, que li va provocar
un sentiment de frustració que va
anar seguir “pel desallotjament de
tota la gent concentrada a la plaça
de Catalunya durant el 15-M en
mans dels Mossos d’Esquadra”. En
aquest sentit, vol deixar clar que la
violència policial “és dolenta vingui
d’on vingui” i, de fet, la cançó la va
escriure just abans dels fets de l’1-O
a Catalunya, només deixant per uns
dies després la creació de la sego-
na estrofa, dedicada “a les persones
que es posen dempeus per defensar
la seva història”.
“Sento molta responsabilitat amb el
fet de ser artista. Crec que ens hem
de comprometre amb el que creiem.
Com a artistes i altaveus que som,
m’agrada defensar els valors que fa-
rien que visquéssim en un món mi-
llor”, explica Neddermann. I per ex-
pressar-los, la carta de presentació
és contundent, ja que en la portada
del disc surt despullada per buscar
“l’essència d’un mateix, el món in-
terior que tots tenim a dins”. Lluny
d’utilitzar la “morbositat”, la portada
fa referència al poema musicat que
dóna nom al disc, el qual “és una
imatge molt bonica, d’algú adult nu
mirant al nen o nena que va ser, in-
tegrant aquesta infància i agafant
les regnes de la vida adulta”.
La “recerca de sinceritat i vulne-
rabilitat, però també d’emporeda-
ment” que representa la portada li
16