Art i protesta
Judit Neddermann
Nua i amb el puny alçat
Judit Neddermann desperta pas-
sió per tots els costats. La seva veu
càlida i plena de matisos és l’ingre-
dient perfecte per a un públic que
vol deixar-se arrossegar per un camí
amb dalt-i-baixos emocionals i farcit
de cançons íntimes que configuren
una marca personal molt pròpia.
Acabat d’estrenar el seu tercer disc,
Nua, Neddermann ha volgut fer una
aposta més activa per incorporar,
per primera vegada, elements rei-
vindicatius en aquest nou treball,
des de la justícia social a la crítica
de la repressió policial.
Amb una determinació clara per
mostrar-se “sincera i honesta en
cada disc”, sobretot per poder tras-
lladar a les cançons el moment vital
que està vivint, en aquesta ocasió
ha fet un pas decidit, “sense por i
amb seguretat”, per parlar de temes
complexos que fins ara no s’havia
14
atrevit a tractar: “M’he alliberat de
la llosa derivada del patriarcat de la
dona amable que mai es mulla, ni in-
comoda i ha de demanar perdó per
tot el que fa”.
En aquest sentit, la pianista i com-
positora Clara Peya ha estat la seva
“màxima inspiradora” en l’àmbit
feminista. Assegura que Peya li cri-
ticava que desparés els plats de la
taula: “Judit ho estàs fent perquè et
sembla que ho has de fer”. I després
d’arribar a la conclusió que tenia
raó, la cantant ha fet un procés de
revisió personal “per desfer totes les
creences i costums” que tenia inte-
grats com a dona.
En aquest disc, Judit Neddermann
ha incorporat una mirada “sobre
el món exterior” que li ha permès
parlar de la violència exercida pels
cossos de seguretat, en la cançó