ANUARI 2025
A Europa, les polítiques de mobilitat tendeixen a limitar el paper del vehicle privat i a racionalitzar l’ aparcament. A Andorra, en canvi, la dependència del cotxe manté una elevada demanda d ' infraestructures de pàrquing, tot i que comencen a emergir mesures de gestió i regulació. és la manca d’ infraestructura adequada. Segons dades de la Comissió Europea, el desplegament de punts de recàrrega elèctrica continua sent insuficient i, en molts casos, poc fiable o mal distribuït territorialment. Aquesta situació genera incertesa en les persones usuàries i frena l’ adopció del vehicle elèctric, especialment fora dels grans nuclis urbans.
A això s’ hi suma la dependència de tecnologies emergents i de matèries primeres crítiques— com el liti o el cobalt— necessàries per a la fabricació de bateries. Informes del Real Instituto Elcano adverteixen que aquesta dependència pot comprometre tant l’ autonomia estratègica europea com l’ estabilitat dels costos en el futur.
La conclusió és clara: la transició energètica no és només un repte tecnològic, sinó també geopolític i industrial.
El cost de moure’ s: una preocupació creixent
En paral · lel, el cost de la mobilitat s’ ha convertit en una de les principals preocupacions de la ciutadania. L’ augment del preu de l’ energia, juntament amb la necessitat de realitzar grans inversions en infraestructures i noves tecnologies, està repercutint directament en l’ economia de les persones.
Diverses anàlisis publicades en mitjans econòmics com Cinco Días coincideixen que la transició energètica, tot i ser necessària, està encarint l’ accés a la mobilitat a curt termini.
A això s’ hi afegeix una inversió pública que, en molts casos, es percep com insuficient per acompanyar el ritme de canvi exigit. La modernització d’ infraestructures, el desplegament de xarxes de recàrrega o la renovació del
29