en les façanes comercials de la nostra
província entre 1902 i 1904. L’antic magatzem
de taronges dels germans Peris Puig, va ser
projectat per l’arquitecte municipal d’Alzira,
Emilio Ferrer, en 1912 que també va ser
l’autor del projecte de l’Escorxador Públic
tocant amb la “Cotonera”. Es tracta d’una
nau rectangular construïda de rajola, amb
coberta a dues aigües i ganivets metàl·lics
totalment revestida de decoració modernista
de principis d’aquest segle. Aquesta
decoració aplicada no solament es basa en
l’ocupació de rajola i formigó armat treballat
en motle, sinó també en la disposició de
frisos de taulells que representen taronges,
de teules policromadas en la coberta i
detalls de forja en les
rematades dels pinyons i la
cumbrera. Posteriorment
se li va afegir un reixat
en la paret que recau en
la carretera. Les façanes
dels costats menors són
idèntiques, amb una gran
porta central d’entrada
que continua en altura i es
remata amb un arc de mig
punt i una finestra terminal
sobre la qual es pot llegir
“Proveïdors de la Real
Casa”, seguida de l’escut
borbònic. En la rematada
apareix
l’anagrama
“Germans Peris”. Els laterals
presenten una sèrie de
piles després d’adornades
de capitells amb taronges i
rematades amb pinacles i
gàrgoles. Magatzem de taronges. L’edifici va
ser usat per a magatzem de manipulació
de la taronja, però passats uns anys es
va emprar per a la indústria tèxtil de la
coneguda marca Monfort i Peris, empresa
on als 14 anys, en 1924, començaria a
treballar el desaparegut industrial alcireny
Luis Suñer Sanchis. També un altre paisà,
Vicente Pérez Presencia, va treballar en
aquesta empresa fins a 1957, que fundara
la seua pròpia indústria, Filatures Presencia.
En 1956, Ricardo Miravet Bodí. va adquirir
l’empresa per a la indústria del tint, passant
a ser propietat de Tints el Xúquer en 1957.
Allí vam conèixer als gerents Leopoldo Nieto
Gutiérrez i José Gabarró Barbosa i a Alfredo
Jornet Mora, que va tancar l’empresa en
1991. Van passar uns mesos del tancament
de les fàbriques i els representants d’Unió
Valenciana, en l’Ajuntament d’Alzira, van
presentar una moció al Ple, perquè fóra
adquirit l’edifici històric, situat en la partida
de Barrablet, per a la seua recuperació,
rehabilitació i que formara part del patrimoni
municipal. La moció es va presentar en el
Ple del 10 de gener de 1992, desestimant-
se per majoria de vots del partit governant
al no disposar de recursos econòmics per
a escometre aquesta empresa, segons
manifestava el portaveu del Partit Socialista,
Pedro Gran, qui va afegir que la proposta
era positiva. L’edifici de la Cotonera, causa
sensació a propis i estranys. Els visitants
ho contemplen i admiren cada vegada que
viatgen en el tren, la via del qual discorre a
pocs metres del mateix. Avui dedicada a
una sala de banquets, “Cotonera Evens”, de
la família Clement de l’Alcudia.
47