MUMA
MUSEU
38
La Casa de l’Obstinació, antic palauet
medieval, alberga interessants exposicions
temporals i permanents. Des que el
ajuntament alcireny va adquirir l’edifici en
1997, la Casa d’Obstinació va obrir al públic
transformada en Museu Municipal. Situada
en la popular barriada de Sant Roc, en
ple cor de la Vila, alberga pintures i peces
arqueològiques que fins a la inauguració es
mostraven en l’antiga Escola Pia.
Molts han sigut les destinacions que es van
barrejar per a aquest immoble, des de la
biblioteca a centre cívic o sala d’exposicions.
Finalment es va imposar el museu. El 19
de desembre de 2008 es va dur a terme
la inauguració amb la presència d’Alfonso
Rus, president de la Diputción Provincial de
València. Al març de 2003, l’ajuntament va
retirar de forma definitiva la bastida que
des de cap a anys recolzava la façana de
tan emblemàtic edifici, que daga del segle
XV, considerant com una de les peces més
representatives del centre històric que es
conserva des de temps forals.
Estava tan deteriorat que durant el pas
de la la processó del Sant Enterrament de
la Sermana Santa, es recomanava a les
bandes de tambors i timbals que no feren
sonar els seus instruments en desfilar
pel lloc. Va ser en 2002 quan l’empresa
de construccions Llópis-Vidal, seguint el
proyecte redactat per Miguel Vila, arquitécte
tècnic de l’ajuntament alcireny, va començar
les obres de restauració, que s’acabarien a
l’octubre de 2008.
Aquesta primera fase va consistir en la
reconstrucció de la coberta, la consolidació
dels murs i substitució de les bigues de
fusta. Tornant la vista arrere, podem recordar
que en aquesta casa va nàixer l’advocat i
alcalde en tres ocasions en Alia, Francisco
Redal Dolz, qui en la seua segona legislatura,
en 1905, va ajudar a realitzar el projecte i
obra de la Casa Beneficència, tan volguda
que va ser pels alcirenys. També va ser
un dels fundadors de la Casa d’Obstinació
juntament amb altres dos paisans el notari
Ramón Simarro i l’advocat Vicente Rosario,
els qui van ocupar els càrrecs de tresorer i
secretari, respetivamente.
En aquesta casa també va nàixer Vicentico
Gómez, el carreter. Conegudes famílies van
viure en aquesta casa, Concepció Martínez
Laudes, operadora de la central de telèfons i
María Company, la seua neboda. Intervingut
el segle XX, van compartir habitatge diverses
famílies, entre elles el conegut i popular
carboner, fins que en 1982, la pantanada de
Tous va obligar a abandonar la casa als seus
últims habitants. La decisió de restaurar la
Casa d’Obstinació va ser concebuda en el
departament d’Urbanisme de l’Ajuntament
d’Alzira duante el mandat com a regidor
d’Antoni Murillo. En octube de 1997, es va
negociar el finançament públic i privada
per a poder ser restaurada, aconseguint
un pressupost de cinquanta milions de
pessetes. Es va fixar per al primer trimestre
de 1998 l’inici de les obres. L’immoble,
després de l’acord amb els propietaris, es
va escripturar a favor de l’ajuntament per
un valor de nou milions de pessetes, encara
que tres d’ells es van destinar a sufagar el
cost del lloguer del andamiaje que sostenia
la façana. “Esperem que arribe el dia, no gaire