FALLERA MAJO
R
P leitesia a la
INFANTIL
Un crit desterrat que al vent desapareix
Perque es incapaç de descriuret
com l’anima que al univers s’escapa
per ser imposible en el cor retindret
no s’es pot descriuret, Lola, ens falten escritors,
ja no queden prou poetes amb els cor trencat,
ni filosofs amb paraules, dessitjos i pensaments
doncs ja fallera major que a un poble has enamorat
Res pot descriure la teua mirada trasparent
eixe somriure que fins la primavera fa somiar
ixe caminar de reina elevada entre les roses
La teua llum magica que ens ajuda a caminar
Cel, terra, mar foc i vent s’unixen ja per tu
I li rendixen pleitesía a una Regina angelical
Perque ets eixe raig de llum entre la penumbra
que al final ilumina i ens porta fins al nostre final
sense tu no hi hauria llum ni inmensitat
les estreles colapsen de pena i emocio
graba a foc als teus pensaments als teus fallers
Que als teus peus es rendixen amb devoció
Vicente Sanmartin Vazquez
14