Salutació de l'Alcalde
Per mitjà de la festa expressem una part de la nostra identitat col·lectiva, la nostra manera de viure i de conviure. La festa és, sens dubte, l’element més pròxim i assequible de la nostra cultura popular. A través d’ella, alliberem uns comportaments reprimits per la rutina, la qual cosa fa que aflore la desmesura, però també la tolerància pública; les persones que hi participen pretenen —pretenem— assolir un cert desordre planificat i controlat en tot moment que serveix, entre altres coses, per estretir les relacions humanes.
Mentre dura la festa, augmenta el nostre nivell de permissivitat i s’alteren les lleis que regeixen la comunitat veïnal. En aquest sentit, suposa un canvi en la consciència col·lectiva, el qual trenca la quotidianitat, tot i que actua com un element de supervivència de la pau social.
A Simat, les festes per excel·lència són, no cal dir-ho, les que comencen el 25 de juliol —Santa Anna— i acaben el 7 d’agost —Dia del Gos—. Aquest dies unim un grapat d’energies que distribuïm entre els diversos actes que s’hi programen al nostre municipi. En aquest sentit, les festes esdevenen un instrument que marca la vivor d’un poble i que s’erigeixen com el pòrtic lustral de la temporada estival. És realment això una de les coses que ens fa diferents, com ja va constatar en el segle XIV, Francesc Eiximenis en una carta adreçada als Jurats de la Ciutat de València:
«Ha volgut Nostre Senyor Déu que el poble valencià sia poble especial
e elet entre los altres de la Hispània».
Tota l’energia ciutadana es concentra en les festes majors, sobre l’escenari d’una plaça, un carrer o un espai comú. Aquests són punts no només de gaudi, sinó de trobada i de convivència. Punts que fem nostres i elevem a escenari de les nostres vides, perquè no penseu que realment la festa és la gent? La gent que es troba a l’espai públic que ocupem per viure i gaudir? Perquè un espai públic utilitzat és també un espai públic més respectat, del qual fem cura perquè el sentim nostre. Al capdavall, com ben bé afirma Montserrat Roig en el seu llibre Digues que m’estimes encara que sigui mentida, «els carrers i les places són l’epidermis de la ciutat», i en el nostre cas, de Simat. Per això sentim la festa a flor de pell.
La festa, al País Valencià, aporta un element cultural importantíssim, no només lúdic: la música. Hui dia no podem percebre cap festa sense les bandes de música, els seus festivals, les seues imprescindibles cercaviles. Reconeguda com a Bé d’Interés Cultural, l’activitat bandística s’implica en la tradició popular valenciana per mitjà de les nombroses societats musicals. N’hi ha més de 600 registrades al País Valencià en què participen vora 40.000 músics i 200.000 socis i sòcies. La majoria de les societats disposen d’escoles d’educands, en les aules de les quals es formen 60.000 alumnes adscrits a les diverses disciplines.
Unes festes marcades per la pandèmia
1